Cerca
continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading
Estrató de Làmpsac (Primera meitat del segle III aC) HIST.
Filòsof grec. Segon escolarca del Liceu després de la mort d'Aristòtil. Va ser deixeble de Teofrast, a què succeiria al capdavant de l'escola peripatètica. Cridat a Alexandria pel rei Ptolemeu I Soter, va ser preceptor del seu fill, el futur rei Ptolemeu II Filadelf, durant l'època en què, sota la iniciativa de Demetri de Fàlero es va construir el Museu i la Biblioteca d'Alexandria. A la mort de Teofrast va dirigir l'escola peripatètica entre els anys 288 a 270 aC, encara que, llavors, Teofrast
ja havia llegat la biblioteca del Liceu a Neleu d'Scepsis, qui la va traslladar a
l'Àsia Menor, raó per la qual sembla que els textos d'Aristòtil no estaven disponibles al Liceu.
Estrató, que va ser anomenat «el físic», va orientar les seves investigacions en una línia de conciliació de la filosofia d'Aristòtil amb
la de Demòcrit. Com aquest acceptava l'existència
d'àtoms i del
buit, però
aquest buit era entès només com la separació o interstici entre els àtoms, i negava la possibilitat que s'estengués més enllà d'aquests i, per tant, més enllà del món. A més a més va atorgar qualitats als àtoms, en especial el fred i la calor.
La seva cosmologia, encara que era d'inspiració aristotèlica, negava l'existència de qualsevol divinitat: no hi ha més
Déu que la natura, afirmava, que és el principi de tota generació i destrucció, i no posseeix sentiments. Si pot parlar-se d'alguna divinitat aquesta és la mateixa que l'acció de les causes naturals. També va rebutjar la tesi aristotèlica de l'existència de llocs naturals, i va defensar una concepció unitària del món regit per la gravetat, el coneixement de la qual l'ha de proporcionar l'experimentació, a la que situava molt per sobre de les demostracions merament lògiques. També va defensar la unitat de l'ànima, la qual cosa portava a la conclusió que, a diferència d'allò que s'ha sustentat per
Aristòtil, no hi ha una clara separació entre sensació i pensament, els quals, d'altra banda, en tant que formes del moviment, poden i han de ser explicats per les mateixes causes que operen en la resta de la natura. També va estudiar molts fenòmens físics, com la propagació del so, de la llum i del magnetisme.