FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Fedó d’Elis (s. IV a.C.) HIST.

Filòsof grec, conegut per aparèixer com un dels personatges en el diàleg de Plató que porta el seu nom. Va néixer a Elis (en el Peloponesi) i va ser fet presoner quan va caure la seva ciutat natal. A instàncies de Sòcrates, amb qui s’havia posat en contacte, va ser rescatat per Alcibíades o per Critó. Es va instal·lar a Atenes, va romandre com a deixeble de Sòcrates, i va ser un dels deixebles que van assistir a la seva mort (junt amb Critó Euclides de Mègara i altres). A la mort del mestre es va refugiar junt amb diversos socràtics (entre ells, Plató) a Mègara i, posteriorment, va fundar a la seva ciutat natal l’anomenada escola socrática d’Elis.

Les seves tesis, poc originals, eren semblants a les de l’escola megàrica però amb més insistència en les qüestions pràctiques morals i cíviques. Segons Diògenes Laerci, se li van atribuir diversos diàlegs (veure text), encara que sembla provat que només els titulats Zopiro i Simó, que s’han perdut, són seus. En el Zopiro va desenvolupar tesis fisiognòmiques, però no deterministes, ja que afirmava que, encara que els caràcters fonamentals de la personalitat es podrien predir pels trets facials, l’autentica personalitat pot transcendir les orientacions d’aquest caràcter, determinat pels trets físics, si s’ha modelat pel logos. A la seva mort va ser succeït per Plistà d’Elis. Posteriorment, Menedem, que procedia de l’escola megárica d’Estilpó, va traslladar l’escola d’Elis a Eretria. Allí, junt amb Asclepíades de Fliunt, va reconvertir l’escola elético-eretríaca en una prolongació de l’escola megàrica.

La mort de Sòcrates

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.