Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Jàmblic (245 - 325) HIST.

Filòsof neoplatònic grec. Va néixer a Calcis (Síria), va estudiar a l'escola neoplatònica d'Alexandria i va conèixer al neoplatònic Porfiri. De tornada a Síria va fundar una escola (coneguda com a escola siriana) que va exercir una gran influència com a difusora de la versió més mística i màgica del neoplatonisme. De fet, Jàmblic va ser més un teòleg que un filòsof i la seva activitat intel·lectual va estar fonamentalment dirigida cap a la justificació del politeisme per combatre el cristianisme. La seva inspiració no va ser només el platonisme interpretat en clau religiosa, sinó també el pitagorisme, alhora que va rebre moltes influències de les religions orientals i de totes les formes del pensament màgic. Va multiplicar el nombre d'hipòstasis que havia formulat Plotí, per fer-les coincidir amb els déus de les creences populars. Així, entre l'Un inefable i l'ànima humana va disposar una bigarrada jerarquia d'hipòstasi que formaven el món de l'esperit. Ja que Déu és perfecció pura, no atén als resos o crides dels imperfectes homes, però sí que pot aconseguir-se una comunicació amb la divinitat per mitjà de la teúrgia o virtut màgica dels ritus que utilitzen una simbologia creada per la divinitat.

Va escriure diverses obres, d'entre les que destaquen: la Teologia caldea, la Teologóa platònica i un Tractat sobre els déus, que s'han perdut. Es conserven quatre dels deu llibres de la seva Antologia de les doctrines pitagòriques, diverses cartes escrites als seus deixebles i la seva obra teúrgica Misteris d'Egipte. A més a més va realitzar diversos comentaris a les obres d'Aristòtil i als diàlegs de Plató, que interpretava segons una regla exegètica que considerava diversos plans de raonament: el metafísic, el matemàtic, el físic i l'ètic, que, segons ell, es donaven en les dites obres platòniques, i en els que cadascun d'aquests plans reproduïa, de major a menor perfecció, el model o pla anterior.

Va tenir nombrosos deixebles, però d'escàs interès, d'entre els que esmentem Teodor d'Asine, Sòpatr d'Apamea, Desip i Edesi, que va fundar l'escola de Pèrgam. Donada la seva voluntat de recuperar el politeisme, l'emperador Julià l'Apòstata es va basar en Jàmblic per combatre el cristianisme.
 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.