Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

 El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

 Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Plini el vell (Gaius Plinius Secundus) (ca. 24 dC - 79 dC) HIST.

Escriptor i científic romà. Va néixer a Como i va estudiar a Roma. Va romandre més d'una dècada en l'exèrcit, participant en les campanyes de Germania. D'aquesta època daten uns escrits de tàctica militar així com una Crònica de Germania que s'ha perdut, però que va ser citada i utilitzada per Tàcit. De volta a Roma, l'any 57, va viure aïllat però, a la mort de Neró, l'emperador Vespasià el va anomenar ambaixador a Hispània l'any 73. Durant aquesta època va escriure una Història de Roma que tampoc es conserva i la seva famosa Història Natural, obra dedicada a Tit i publicada l'any 77. En ella recull abundant informació sobre els coneixements de la seva època referents a les més diverses matèries: cosmologia, geografia, medicina, antropologia, etc. L'any 79 va tornar a Itàlia i, segons relata el seu nebot Plini el Jove, va morir en una erupció del Vesubi mentre estudiava els fenòmens associats al vulcanisme.

La seva Naturalis Història va ser, juntament amb el De oficiis de Ciceró, la Farsàlia de Lucà i la Consolació de la filosofia de Boeci, un dels textos fonamentals per al manteniment i conservació del llegat humanístic antic, que no va tornar a florir fins al segle XII.
 
 
 
 
 
 

Versión en castellano

Plinio el viejo (Gaius Plinius Secundus) (ca. 24 d.C. - 79 d.C.) HIST.

Escritor y científico romano. Nació en Como y estudió en Roma. Permaneció más de una década en el ejército, participando en las campañas de Germania. De esta época datan unos escritos de táctica militar así como una Crónica de Germania que se ha perdido, pero que fue citada y utilizada por Tácito. De vuelta a Roma, en el año 57, vivió aislado pero, a la muerte de Nerón, el emperador Vespasiano le nombró embajador en Hispania el año 73. Durante esta época escribió una Historia de Roma que tampoco se conserva y su famosa Historia Natural, obra dedicada a Tito y publicada el año 77. En ella recoge abundante información sobre los conocimientos de su época referentes a las más diversas materias: cosmología, geografía, medicina, antropología, etc. En el año 79 volvió a Italia y, según relata su sobrino Plinio el Joven, murió en una erupción del Vesubio mientras estudiaba los fenómenos asociados al volcanismo.


Su Naturalis Historia fue, juntamente con el De oficiis de Cicerón, la Farsalia de Lucano y la Consolación de la filosofía de Boecio, uno de los textos fundamentales para el mantenimiento y conservación del legado humanístico antiguo, que no volvió a florecer hasta el siglo XII.

 

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.