FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Stein, Edith (Teresia Benedicta vom Kreuz) (1891-1942) HIST.

Filòsofa cristiana, nascuda a Breslau, Alemanya, l'última d'onze fills d'una família de comerciants jueus. El 1911 ingressa a la universitat de Breslau, on estudia germanística i història (a classe de psicologia, ella és l'única dona), però als dos anys, atreta per la fama i la filosofia de Husserl, es trasllada a Gotinga per estudiar amb el «mestre» (és el temps en què apareixen les Idees per a una fenomenologia pura), ingressa en l'Associació prusiana per al dret de vot de la dona, i interessada pel tema de la «empatia», Einfühlung -terme que Husserl pren de Theodor Lipps, i del que també s'ocupa Scheler- comença la redacció de la seva tesi i coneix i tracta a membres destacats de l'anomenada «escola de Gotinga», Adolf Reinach, Hans-Theodor Conrad i la que serà la seva esposa Hedwig Martius, entre altres. Segueix Husserl, que marxa a Friburg a succeir a Heinrich Rickert, però interromp els seus estudis per treballar, durant un any, en un hospital d'infecciosos de la Creu Roja, en Märisch-Weisskirchen.

Llegida la tesi a Friburg, Husserl, entusiasmat amb «la seva deixebla més intel·ligent», segons diuen les biografies, vol editar la tesi en la seva revista «Jahrbuch für Philosophie und phänomenologische Forschung»; en realitat s'editarà el 1922, en el volum V de la revista, amb el títol Contribució al fonament filosòfic de la psicologia i de la ciència de l'esperit; es converteix en assistent de Husserl, però, encarregada d'ordenar i desxifrar els seus cinquanta-set manuscrits, que de tant en tant ell li mana cremar, abandona el lloc. El 1919, Intenta entrar en la docència universitària, però no és admesa a l'examen d'habilitació -llicència per ensenyar a l'universitat-, en estar les dones pràcticament excloses de la carrera universitària; igual infortuni caurà, per la mateixa època, sobre la seva companya d'estudis i amiga, Hedwig Conrad-Martius. En aquests anys escriu articles en el «Jarhbuch» sobre la fonamentació filosòfica de la psicologia i de les ciències l'esperit.

L'1 de gener de 1922 en Espira, malgrat haver-se manifestat atea des dels 15 anys i després de llegir la Vida de Santa Teresa, l'any anterior, a casa dels Conrad-Martius, es converteix al catolicisme; la seva família jueva va quedar desolada. Dedica la seva vida a la docència en liceus i a la investigació filosòfica, dóna conferències i conrea preferentment la pedagogia. Els escrits sobre l'educació i el treball de la dona d'aquest període van ser editats com pòstums. El 1925 publica Investigació sobre l'Estat, també en el «Jahrbuch», i fracassa novament en els seus intents, realitzats el 1930 i 1931, d'aconseguir l'habilitació per a la universitats de Friburg i Bresalu. El 1929, publica La fenomenologia de Husserl i la filosofia de Tomàs d'Aquino -obra escrita en homenatge a Husserl en els seus 70 anys, inicialment redactada com un diàleg entre el filòsof i un monjo del s. XIII-, en la que pretén mostrar una oculta relació entre ambdues filosofies, i alterna la seva dedicació filosòfica amb articles i conferències dirigits a divulgar idees sobre l'emancipació femenina; al principi de 1932, ingressa com a docent a l'Institut Alemán de Pedagogia científica, on donarà classes sobre la formació de la dona. Al setembre d'aquest mateix anys, pren part en un congrés organitzat per l'Associació francesa per a la fenomenologia i el tomisme, en Juvisy, prop de París.

El 1933, la llei del règim nazi sobre els no aris posa punt final a la seva carrera docent. El temps de crisi, iniciat anys endarrere, el 1917 -quan Adolf Reinach va caure a Flandes durant la guerra mundial, i va tenir ella que tractar amb la seva viuda i enfrontar-se amb el tema de la mort-, i prosseguit amb la seva conversió al catolicisme, arriba al seu punt àlgid davant la terrible persecució que pateixen els jueus: rebutja una invitació a traslladar-se a Sudamèrica a ensenyar, i ingressa, amb 42 anys, al convent carmelita de Colònia, adoptant com a religiosa el nom de Teresa Benedicta de la Cruz. Comença a escriure la seva autobiografia, De la vida d'una família jueva, i continua mantenint el seu interès per la filosofia, que s'inspira ara en les teories de Tomàs d'Aquino: tradueix a l'alemany, amb el títol de Què és la veritat?, les Questiones disputatae de veritate de sant Tomàs, i traça un esbós d'una obra, Acte i potència, que amb el temps es converteix en un enorme manuscrit de 1368 pàgines, que es publica com Ser finit i etern (1950) vuit anys després de la seva mort, i constitueix un diàleg entre les seves antigues concepcions fenomenològiques i les més recents idees tomistes i cristianes. Per evitar la persecució nazi, és traslladada a Holanda, el 1939, però només troba aquí un any de seguretat, perquè, capturada i segrestada, el 1942, per la Gestapo, junt amb la seva germana, Frieda, també religiosa, és conduïda al camp de concentració de Westerbork, primer, i després al d'Auschwitz, on tot just arribar morirà a la cambra de gas el 9 d'agost de 1942. El 1950, el Ministeri de Justícia holandès confirma oficialment la seva mort, i aquest mateix any es publica la seva principal obra filosòfica, Ser finit i etern.

El 1962, s'obre el seu procés de beatificació que culmina el 1987, i causa irritació en cercles jueus, que veuen en això una maniobra de «cristianització de l'Holocaust»; també l'arquebisbe de París, Jean-Marie Lustinger, d'origen jueu i la mare del qual va morir també a Auschwitz, va alçar la veu contra la conveniència del fet. L'11 d'octubre de 1998, és canonitzada com a màrtir cristiana, sense que el papa vulgui accedir a la petició formulada pel Centre jueu Wiesenthal, de París, d'ajornar l'acte sine die.

Després d'un període inicial de plena influència fenomenològica, centrat en el concepte d'empatia, a què E. Stein dóna valor de mitjà de coneixement, com a experiència comuna de les vivències de diversos subjectes - és la noció de coneixement intersubjectiu, central en la fenomenologia de Husserl- i en l'ocupació del mètode fenomenològic (la reducció) per a la comprensió del món, o natura, l'activitat filosòfica del segon període es configura entorn de la noció escolàstica d'acte i potència de sant Tomàs i en la qüestió o pregunta pel ser. La resposta està en l'experiència interior amb què es capta l'escissió del ser en la pròpia consciència, en comprendre i palpar la pròpia finitud; l'existir d'un ésser fugaç i finit, requereix la conservació, moment a moment, per un altre ser, que s'experimenta com a  sentit de la pròpia existència: l'ésser infinit.

Obra filosòfica en essència, la de Ser finit i etern, però sense la clara delimitació de l'àmbit propi de la fe i la raó, com sol succeir en la filosofia cristiana; barreja també de bellesa lírica i mística, de filosofia i experiència religiosa, en la seva anàlisi de la consciència, el jo, la persona i la individualitat, roman la influència de la seva orientació fenomenològica. De la seva filosofia, no obstant això, va dir Husserl: «Penso que l'Església no té un altre neoscolàstica de la qualitat d'Edith Stein».

Bibliografia

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.