FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Zwingli Huldrych (1484-1531) HIST. `zwinglio.wav’, `play"]
 

Reformador religiós suís nascut a Wildhaus, Toggenburg l’any 1484. Va estudiar a Berna (1497), a Viena (1498) i a Basilea (1502), on va entrar en contacte amb els humanistes; fou mestre en arts (1506). Després de ser ordenat sacerdot (1506), fou rector a Glaris (1506-16) i a Einsiedeln (1516-18) i canonge de la catedral de Zuric (1521-22). Es va entregar a la lectura i estudi de la Bíblia en grec, la lectura d’escriptors clàssics i dels pares de l’Església i va quedar profundament influït per diversos humanistes en especial Erasme de Rotterdam i Pico della Mirandol·la. Nomenat rector a Zuric a partir de 1518 després d’una greu malaltia i assabentat de l’activitat reformadora de Luter se separa de l’Església i emprèn també ell progressivament la reforma religiosa de la ciutat de Zuric; en això va tenir l’ajut del consell de la ciutat, guanyat a la seva causa, que introdueix la reforma el 1523: com Luter també ell protestà contra la predicació de les indulgències (1518) i posteriorment es va oposar al dejuni quaresmal i va reclamar la lliure predicació de l’evangeli i l’abolició del celibat; finalment, proclamà la independència de l’església suïssa enfront de Roma. Va presentar a la sala del consell municipal de Zuric (1523) seixanta-set conclusions sobre el principi fonamental de la "sola Scriptura" com a norma de fe i un pla complet de reforma de la ciutat, que fou adoptat.

Ensenyà que la salvació és només obra de la gràcia, i no de les obres del cristià, i que les Sagrades Escriptures són l’única norma de fe i moral; va fer retirar dels temples les imatges dels sants, suprimí la missa, les processons, els sagraments (a excepció del baptisme i l’eucaristia) i instaurà les lectures públiques de la Bíblia.

A diferència de Luter, Zwinglio no separa la religió de la política, la qual cosa coincideix amb els interessos i objectius polítics de la Confederació Helvètica. L’exposició sistemàtica de les seves doctrines es troba a la seva obra Commentarius de vera et falsa religione [Comentari sobre la vertadera i la falsa religió] (1525). Va morir en la batalla de Kappel en la qual la ciutat de Zuric va ser derrotada pels cantons catòlics. En aquesta batalla Zwingli morí a mans dels catòlics perquè refusà de confessar-se i d’invocar la Mare de Déu; el seu cos fou esquarterat i cremat per traïdor i heretge. El zwinglianisme es va fusionar amb el calvinisme, el 1549, després d’arribar a un acord doctrinal sobre l’eucaristia, i d’aquesta manera es va estendre més enllà de la ciutat de Zuric. Les obres de Zwingli omplen disset volums del Corpus reformatorum.

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.