Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

llei natural GEN.

Expressió que, en principi, atribueix un ordre racional al món, tant en l’aspecte físic i material, com en l’específicament humà. En el primer sentit, la racionalitat de l’univers implica que pot ser entès mitjançant lleis de la natura, mentre que en el segon sentit es refereix a un ideal moral amb què tota llei humana positiva ha de conformar-se.

Històricament, i en un sentit més precís, l’expressió prové del dret romà i de les teories medievals jurídiques (veure cita), i amb ella se suggereix la idea d’una llei no escrita, d’origen natural o diví, universal i invariable, comú a tots els homes i vàlida per a tot temps, cognoscible pel sol ús de la raó (pràctica), que serveix com de rerefons moral amb què tota llei positiva ha d’estar d’acord i que rep el nom de dret natural. La idea d’una llei o un dret natural, discutible des del punt de vista del positivisme jurídic, es funda bàsicament en una concepció teològica de la natura, de tradició estoica i cristiana, i teleològica, d’origen aristotèlic.

Hobbes distingeix la llei natural del dret natural (veure cita).

Veure termes relacionats.

 

Veure també estat de natura.

 


El contingut d'aquesta web ha estat creat per Jordi Cortés Morató i Antoni Martínez Riu.  El disseny i realització de la web, així com la traducció al català dels continguts ha estat realitzat per Jordi Cortés.