FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

enunciats protocol·laris EPIST.

(del grec protokollon, de BDäJ@H, protos, primer, i 6@88·T, kollao, enganxar: en terminologia legal, primer document enganxat junt amb altres, que identificava el contingut o tema dels altres). Concepte ideat per R. Carnap, equivalent al d'enunciat observacional, i al de proposició atòmica, per designar, seguint la imatge que suscitava l'origen del nom, a aquell enunciat amb què es descriu una observació bàsica sobre la qual es funda una hipòtesi.

Per exemple: «aquí, ara, blau». Havien de ser els fonaments de l'experiència intersubjectiva. Neurath els descriu com a registres d'una observació feta en laboratori (veure exemple). Carnap deia que havien de formular-se en un llenguatge «fenomènic», «primer», o «vivencial». Popper els denomina «clàusules protocol·làries» i exigeix que elles siguin també contrastables, ja que no poden admetre's enunciats últims en la ciència.

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.