Cerca
continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading
Abbagnano, Nicola (1901-1990) HIST.
Filòsof italià, nascut a Salern, professor de filosofia a les universitats de Torí i Nàpols.
És considerat el representant principal de l'existencialisme italià. Sosté un «existencialisme positiu», que contraposa a l'«existencialisme negatiu» -representat per la línia tradicional de Kierkegaard, Heidegger, Jaspers i Sartre-, i del qual es diferència per concebre d'una forma positiva l'existència humana, no com a negació, angoixa i no res, sinó com a possibilitat o potencialitat, no exempta de problematicitat, de realitzar-se a si mateixa. En interessar-se per les condicions reals en què aconsegueix l'home realitzar les seves potencialitats s'acosta a la temàtica del neopositivisme europeu i del pragmatisme americà. Va ser un dels fundadors del Centre d'Estudis Metodològics.
La seva obra de més gran importància és
La struttura dell'esistenza (Estructura de l'existència) (1939). Són coneguts i àmpliament difosos els seus tres volums d'Història de lafilosofia (1946), als que últimament s'han afegit dos més (continuats per Giovanni Fornero), i el seu Diccionaridefilosofia (1961).
Obres:
Le sorgenti irrazionali del
pensiero (1923).
Il problema dell'arte (1925).
Il nuovo idealismo inglese e
americano (1927).
La filosofía di E. Meyerson e la
lógica dell'identità (1929).
Guglielmo d'Ockham (1931).
La nozione del tempo secondo
Aristotele (1933).
La física nuova (1934).
Il principio della metafisica
(1936).
La struttura dell'esistenza
(1939).
Bernardino Telesio (1941).
Introduzione all'esistenzialismo
(1942).
Storia della filosofía, 3
vol. (1946-1950).
Filosofía religione scienza
(1947).
Esistenzialismo positivo
(1948).
Possibilità e libertà (1956).
Problemi di sociologia
(1959).
Dizionario di filosofia
(1961).
Pro e contro l'uomo (1968).
Fra tutto e il nulla (1973).
Questa pazza filosofía, ovvero
l'io prigioniero (1979).
