FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

verificació EPIST.

(del llatí verificare, presentar com vertader) És la comprovació de la veritat d'una hipòtesi científica empírica. En un sentit ampli, consisteix en el procés de buscar proves que recolzin la veritat d'una hipòtesi. En el mètode hipoteticodeductiu, i en sentit més restringit, és el procés de confirmació d'una hipòtesi o d'una conseqüència lògica deduïda d'ella, amb la intenció de determinar la veritat d'aquesta.

Només recorrent a l'experiència és possible verificar hipòtesis empíriques. Ha de diferenciar-se de la contrastació, que és el procés hipoteticodeductiu que acaba en confirmació (verificació) o refutació. La verificació és a la confirmació com la falsació és a la refutació; a verificabilitat s'oposa refutabilitat. En sentit ampli -i molt usualment- es diu que «verifiquem» una hipòtesi quan busquem proves empíriques de la seva veritat o falsedat.

En les ciències formals, la matemàtica i la lògica, no hi ha verificació, sinó demostració, ja que els seus enunciats no són sintètics, sinó analítics (veure text 1 i text 2).

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.