FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos |
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ... |
Loading
|
Van ser probablement els estoics els qui van donar aquest nom al següent argument dels megàrics: «Si és el vostre destí que us cureu d'aquesta malaltia, així ocorrerà, crideu o no al metge. De la mateixa manera, si és el vostre destí que no us cureu d'aquesta malaltia, no us curareu, vingui o no el metge. I una d'ambdues coses és el vostre destí. Per tant de res serveix cridar al metge». El mateix argument torna a trobar-se exposat amb diferents exemples: si és fatal que tal corredor guanyi una carrera a peu, la guanyarà qualsevol sigui la seva conducta; si és fatal que la perdi, la perdrà de la mateixa manera; i, ja que de totes maneres el resultat és inevitable, és per consegüent inútil que el corredor es fatigui i fins i tot que prengui part en la carrera.
Crisip responia a aquest argument mitjançant la seva teoria dels «confatals» (FL<,4:"D:X<", syneimarmena, confatalia) Si una cosa és fatal, altres coses són fatals amb ella; li són confatales. Si és fatal que Èdip sigui fill de Lai, és igualment fatal que Lai tingui relacions sexuals amb una dona. És absurd dir: és fatal que Èdip neixi de Lai, tingui o no Lai relacions sexuals amb una dona. Si és fatal que Miló venci en la lluita a Olímpia, és igualment fatal que tingui un adversari i que desplegui tota la seva ciència de lluitador.
_________________________________________________
Versión en castellano
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.