FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

llibertins HIST.

(del llatí, libertinus, esclau que ha rebut la llibertat, com libertus) Membres d'un vast moviment cultural, que comprèn filòsofs, erudits, escriptors i polítics, intel·lectualment hereus dels «esperits lliures» medievals -sectes religioses del s. XIII- i dels llibertins renaixentistes -francesos i suïssos, sobretot, d'esperit panteista i de costums fàcils, perseguits per catòlics i protestants- i sobretot de l'escepticisme de Montaigne, que s'expandeixen a França i Holanda, i adopten, sense massa unanimitat ni excessiu rigor intel·lectual, una actitud de racionalisme crític, materialisme i oposició a la intolerància religiosa, junt amb un sentit hedonista o epicuri de la vida. Algunes investigacions recents creuen veure una certa relació històrica entre el naturalisme renaixentista, l'actitud dels llibertins i l'esperit dels il·lustrats; altres creuen, en canvi, que en el cas dels llibertins es tracta d'un moviment que s'exhaureix en si mateix.

Gabriel Naudé, Pierre Gassendi, F. La Mothe le Vayer, Charles de Saint-Denis, senyor de Saint-Évremont, que el va difondre a Holanda, i Cyrano de Bergerac es compten entre els membres destacats de l'època florent. P. Bayle i Fontenelle figuren entre els simpatitzants amb el moviment, i el clergue Marin Mersenne, i potser també el mateix Descartes, segons alguns, entre els detractors.

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.