FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

(del llatí decidere, de de i caedere, separar tallant, concloure, decidir) En l’anàlisi del acte voluntari, l’últim moment anterior a l’execució, després de la deliberació i l’elecció. Normalment s’identifica amb aquesta última, per la qual cosa s’entén com l’elecció del tipus de acció que es va a realitzar. Suposa diferents possibilitats d’actuació, de manera que, en la moderna teoria de la decisió, o de l'«elecció racional», es parteix del supòsit d’un agent racional, que tria o decideix entre diverses possibilitats o opcions, segons un ordre de preferència perfectament ordenat, amb tota la informació disponible a mà i amb total capacitat de raonar adequadament. Aquestes estratègies racionals de decisió s’apliquen, no obstant això, a tres situacions possibles:

• a) a una situació de certesa, en la que l’agent racional, disposant de totes les dades rellevants, es decideix per aquella actuació les conseqüències de la qual li satisfan més o considera més favorables;

• b) a una situació d’incertesa, en la que l’agent ha de decidir entre actuacions el resultat de la qual ignora per complet; i, a l’últim,

• c) a una situació d’informació parcial, en la que només es coneix la probabilitat de les situacions resultants, i que també es denomina decisió de risc.

L’estratègia racional adequada per a les decisions del primer tipus la defineix la regla d’actuar segons el resultat més desitjat i valorat. En la situació d’incertesa, se segueix l’estratègia de maximitzar el millor resultat (principi del «maximax»), estratègia també anomena del «jugador», o la d'«anar a cop segur», que decideix optar pel resultat millor dels menys valorats (o principi del «maximin»). Per a les decisions del tercer tipus, en les que la informació de què es disposa es valora amb probabilitats, es recorre al «principi de maximització de la utilitat subjectivament esperada», la noció bàsica de la qual és la de valor volgut. En aquest cas, la teoria de la decisió ajuda a establir quina és la decisió a què atorguem major valor volgut. La racionalitat consisteix, llavors, a combinar de la millor forma possible els propis desitjos i les conviccions o creences, expressades en probabilitats.

Per estudiar les diferents possibilitats d’una decisió es construeixen matrius de decisió, o taules (veure exemple). En elles es valoren els resultats, que han de mesurar-se pel seu valor d’utilitat, o preferència de qui ha de decidir, i el seu valor de probabilitat que succeeixin.

La teoria de la decisió destaca que l’acció racional -la racionalitat- és de caràcter instrumental: això és, valora quins són els mitjans adequats per aconseguir els fins proposats. Les distintes estratègies de decisió racional es mostren, a més a més, útils aplicades a diversos camps de l’economia i la sociologia, i fins de la política.

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.