FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

metallenguatge EPIST.

Llenguatge amb el que es parla d'un altre llenguatge, anomenat pròpiament llenguatge objecte (veure exemple).

Per exemple:

• Les operacions aritmètiques amb les que dos amics calculen el que un deu a un altre són «llenguatge objecte». La justificació o raonament de les quantitats que es deuen i els motius per què les hi deuen són «metallenguatge».
• Les lleis o l'articulat d'un determinat codi legal constitueixen un «llenguatge objecte» que els juristes, els advocats o magistrats, invoquen mitjançant un «metallenguatge».
• Les inferències de lògica formal són «llenguatge objecte», però l'estudi d'aquestes inferències s'efectua en «metallenguatge».

En un metallenguatge, les paraules d'un llenguatge objecte només s'esmenten, mentre que les del propi metallenguatge s'usen. La distinció entre els nivells de llenguatge objecte i metallenguatge, fonamentalment deguda a G. Frege, així com la corresponent entre ús i esment, té especial interès i utilitat en totes les ciències que tracten del llenguatge, com són, per exemple, la filosofia del llenguatge i la lògica. Aquestes distincions permeten esquivar els problemes que sorgeixen quan s'utilitza el llenguatge ordinari per parlar del llenguatge, eliminant ambigüitats i paradoxes degudes a la autorreferència (veure text).

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.