FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

moira GEN.

(del grec :@ÃD" -moira-, donar a cadascú la seva part, el lot o el dot que li correspon) Es tradueix generalment com destí. En les antigues teogonies i cosmogonies la moira apareix com suprema, perquè no sols els homes, sinó fins i tot els déus estan sotmesos a ella. D'alguna manera aquesta noció va unida a la de "Æf< (aión): la vida finita o el temps que ens toca viure i que ens atorga el destí. El que marca la diferència entre els déus i els homes és que els primers, que són immortals, coneixen els designis de la moira, encara que no poden anar contra ells; mentre que els homes, mortals i ignorants, desconeixen aquests designis.

En Hesíode, les tres Moires (el nom de les quals llatinitzat és el de les Parques), són Làquesis, Cloto i Àtropo -filles de Zeus i Temis (la necessitat o G<V(60, anankhé)-, i es representen filant, és a dir, teixint el futur i el destí de la humanitat i de l'univers, que és regit per dita anankhé. Cloto determina el fil de la vida, Làquesis determina la sort i Àtropos representa l'inevitable fatalitat de la mort. Vida, sort i mort, formen un destí ineluctable que fins i tot frena el poder dels déus i fixa les lleis físiques i morals. Així ho van representar també els autors tràgics. Sófocles Esquil (a l'Orestea, per exemple). Aquesta imatge és reproduïda per Plató en la República (617b), i de manera quelcom diferent en el Timeu (47e-48a, veure text). Segons Plató les Moires són filles de la Necessitat (anankhé) i representaven el decurs del temps:

• Làquesis representa el passat,

• Cloto el present  i

• Àtropos el futur.

 Homer, en canvi, concebia una única moira. Per altra part, els seguidors de les religions mistèriques, com l'orfisme, creien que les Moires podien ser aplacades a través de l'expiació.

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.