Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Eucken, Rudolph (1846-1926) HIST. `eucken.wav', `play"]

Filòsof alemany. Va ser professor a Jena entre 1874 i 1920. Va rebre el premi Nobel de literatura el 1908. Habitualment se'l associa al corrent del espiritualisme alemany, junt amb autors com el fill de Fichte, Immanuel Hermann Fichte (1796-1879), Afrikan Spir (1837-1890), Eduard von Hartmann (1842-1906) i Rudolph Hermann Lotze (1817-1881). Però també se l'associa als corrents de la filosofia de la vida, especialment amb el pensament de Simmel.

El punt de partida de la filosofia d'Eucken és el contrast entre esperit i natura que es manifesta en la nostra consciència: la vida és una continuació de la natura sensible però, al mateix temps, la vida, a través del ser humà, es dedica a activitats estètiques, ètiques i religioses, que manifesten l'estatut ontològic superior de l'home amb relació a la natura. L'existència de l'home no tindria cap sentit si s'entengués només de manera immediata i les seves relacions amb la natura, i només adquireix sentit si s'entén des d'una perspectiva espiritual. Per a la plena realització dels seus ideals espirituals l'home necessita la participació en una vida espiritual superior de natura divina. Amb això, Eucken advoca per un sentit religiós de la vida.

Va ser professor de Max Scheler, qui va presentar la seva tesi de llicenciatura a la universitat de Jena sota la seva direcció, i va exercir una important influència sobre ell.

Obres

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.