FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

psicometria PSICOL.

Part de la psicologia que s'ocupa del mesurament dels fenòmens psíquics. Recorre a sistemes de mesura, escales i tests, i diversos instruments de mesurament. El primer a introduir aquest tipus d'instruments en psicologia va ser el metge i psicòleg anglès Francis Galton (1822-1911), que crà el primer laboratori de proves psicològiques el 1882. De forma paral·lela, J. McKeen Cattell, a Pennsylvania, construeix tests, o proves, i és el primer a utilitzar l'expressió mental test. El 1905, Binet i Simon presenten conjuntament la primera escala mètrica per a la intel·ligència; els americans Terman i Merrill la van revisar el 1917 i 1937. El 1904 Spearman aplica a la intel·ligència mètodes estadístics d'investigació i creà la teoria bifactorial de la intel·ligència, dividida en un factor general (g) i en factors específics (s), que cap als anys trenta desemboca en les teories de l'anàlisi factorial, de L.L. Thurstone i altres. En la dècada de 1940 a 1950 apareixen les bateries GCT (General Classification Test), que serveixen com mitjans de selecció dels soldats de l'exèrcit i de la marina dels EE.UU. Són considerats els mitjans clàssics de diagnòstic psicològic. J.P. Guilford presenta, el 1959, un model de l'estructura de la intel·ligència en forma de paral·lelepípede (veure cita), els tres eixos o del qual dimensions determinen 120 caselles o factors d'intel·ligència.

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.