FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

{ewl MVBMP2, ViewerBmp2, !acció.bmp}

L'esquema representa al sistema general de l'acció (amb els seus quatre subsistemes: cultural, social, de la personalitat i orgànic) immers en el seu entorn (per baix, el «entorn fisicoorgànic» com a frontera amb l'exterior del subsistema orgànic; per dalt el que Parsons denomina «realitat última», com a dimensió valorativa superior a qui riba el subsistema cultural). Al seu torn el subsistema social apareix descompost en els seus quatre elements bàsics (o prerequisits funcionals), tenint per entorn als restants subsistemes integrants del sistema general de l'acció. Els diferents components de l'esquema apareixen animats per dos fluixos inversos: un fluix ascendent d'energia (o de factors condicionants) que a mesura que aconsegueix nivells més alts perd progressivament intensitat, i un fluix descendent d'informació (o de controls conformadors o reguladors) que a mesura que aconsegueix nivells més baixos perd així mateix intensitat, Així, els esglaons més alts de l'esquema (subsistema cultural i, darrere seu, subsistema social) són rics en informació, però febles en energia, en tant que els més baixos (subsistema orgànic i, darrere seu, subsistema de la personalitat) són rics en energia però, en canvi, pobres en informació. El sistema global cobra així animació i vida mitjançant la interpenetració de l'energia que generen els esglaons més baixos i la direcció que a la missa confereixen els més alts.

__________________________________________________________________

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.