Cerca
continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading
interaccionisme simbòlic SOCIOL.
Corrent sociològic,
que va néixer durant els anys trenta i es va desenvolupar als EE.UU. cap als
anys cinquanta i seixanta del segle passat, sobretot en la denominada Escola de Chicago.
Els seus principals autors són Georg Herbert
Mead, Herbert Blumer (1900-1987), quei va ser qui va encunyar el terme el 1937, Charles Horton Cooley i Howard S. Becker. Oposada al funcionalisme,
aquesta tendència suposa que la realitat social es coneix primàriament a partir de les accions i les interaccions dels actors socials, és
a dir, entre l’individu concebut com jo o sí mateix i els altres, a través del vincle de la comunicació. Procedent del
pragmatisme filosòfic, afirma que el individu es comporta activament enfront del medi social i que aquest, al seu torn, influeix en
l’individu; que aquesta interrelació es realitza sobretot per l’acció social; i que aquesta es distingeix pel seu caràcter comunicatiu (ple de sentit) i reflexiu (en quant és capaç de preveure
l’efecte sobre els altres i sobre un mateix). Un concepte fonamental és el «si mateix», o la persona, amb la característica bàsica de la
reflexivitat: capacitat de tenir-se un mateix com a objecte de coneixement. El coneixement que el jo té de si mateix
el rep dels altres, en el moment que el jo és un reflex del ser dels altres. El seu origen es deu, precisament, al mode com ens afecten els processos socials: a través del llenguatge, en totes les seves variants, per mitjà del qual percebem les reaccions dels altres enfront de nosaltres.
