FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

sorites LÓG.

(del grec FTD,\J0H, soreites, patrimoni, munt) Una argumentació en cadena feta amb entimemes de tercer ordre (només premisses), en la que dues premisses donen una conclusió que, al seu torn, unida a una altra premissa, dóna una altra conclusió i així successivament, fins a arribar a una conclusió final. Es tracta d'un sil·logisme compost o polisilogisme. Presenta dues classes: en el sorites aristotèlic (veure exemple), el terme S (subjecte) de la conclusió és el subjecte de la primera premissa i el terme P (predicat), el predicat de l'última; en el sorites goclenià (veure exemple), succeeix al revés.

• 1) Només pot haver-hi una premissa negativa; si n'hi ha, ha de ser l'última.
• 2) No pot haver-hi més d'una premissa particular; si n'hi ha, ha de ser la primera.

• 1) Només pot haver-hi una premissa negativa; si n'hi ha, ha de ser la primera.
• 2) No pot haver-hi més d'una premissa particular; si n'hi ha, ha de ser l'última.

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.