Edith Stein



Filòsofa cristiana, nascuda a Breslau, Alemanya, l'última d'onze fills d'una família de comerciants jueus. En 1911 ingressa a la universitat de Breslau, on estudia germanística i història (en classe de psicologia, ella és l'única dona), però al cap de dos anys, atreta per la fama i la filosofia de Husserl, es trasllada a Gotinga per a estudiar amb el «mestre» (és el temps en què apareixen les Idees per a una fenomenologia pura), ingressa en l'Associació prussiana per al dret de vot de la dona, i interessada pel tema de l'«empatia«, Einfühlung –terme que Husserl pren de Theodor Lipps, i del qual també s'ocupa Scheler – comença la redacció de la seva tesi i coneix i tracta a membres destacats de l'anomenada «escola de Gotinga», Adolf Reinach, Hans-Theodor Conrad i la que serà la seva esposa Hedwig Martius, entre d'altres. Segueix a Husserl, que marxa a Friburg a succeir a Heinrich Rickert, però interromp els seus estudis per a treballar, durant un any, en un hospital d'infecciosos de la Creu Vermella, en Märisch-Weisskirchen.

Llegida la tesi a Friburg, Husserl, entusiasmat amb la seva «la seva deixebla més intel·ligent», segons diuen les biografies, vol editar la tesi en la seva revista «Jahrbuch für Philosophie und phänomenologische Forschung»; en realitat s'editarà en 1922, en el volum V revista, amb el títol Contribució al fonament filosòfic de la psicologia i de la ciència de l'esperit; es converteix en assistent de Husserl, però, encarregada d'ordenar i desxifrar els seus cinquanta-set manuscrits, que de tant en tant ell li mana cremar, abandona el lloc. En 1919, Intenta entrar en la docència universitària, però no és admesa a l'examen d'habilitació –llicencia per a ensenyar a la universitat–, en estar les dones pràcticament excloses de la carrera universitària; igual infortuni caurà, per la mateixa època, sobre la seva companya d'estudis i amiga, Hedwig Conrad-Martius. En aquests anys escriu articles en el «Jarhbuch» sobre la fonamentació filosòfica de la psicologia i de les ciències l'esperit.

L'1 de gener de 1922 en Espira, malgrat haver-se manifestat atea des dels 15 anys i després de llegir la Vida de Santa Teresa, l'any anterior, a casa dels Conrad-Martius, es converteix al catolicisme; la seva família jueva va quedar desolada. Dedica la seva vida a la docència en liceus i a la investigació filosòfica, dóna conferències i conrea preferentment la pedagogia. Els escrits sobre l'educació i el treball de la dona d'aquest període van ser editats com a pòstums. En 1925 publica Investigació sobre l'Estat, també en el «Jahrbuch», i fracassa de nou en els seus intents, realitzats en 1930 i 1931, d'aconseguir l'habilitació per a les universitats de Friburg i Bresalu. En 1929, publica La fenomenologia de Husserl i la filosofia de Tomàs d'Aquino –obra escrita en homenatge a Husserl en els seus 70 anys, inicialment redactada com un diàleg entre el filòsof i un monjo del s. XIII–, en la qual pretén mostrar una oculta relació entre ambdues filosofies, i alterna la seva dedicació filosòfica amb articles i conferències dirigits a divulgar idees sobre l'emancipació femenina; a principis de 1932, ingressa com a docent en l'Institut Alemany de Pedagogia científica, on farà classes sobre la formació de la dona. En setembre d'aquest mateix anys, pren part en un congrés organitzat per l'Associació francesa per la fenomenologia i el tomisme, a Juvisy, prop de París.

En 1933, la llei sobre els no aris posa punt final a la seva carrera docent. El temps de crisi, iniciat anys enrere, en 1917 -quan Adolf Reinach va caure en Flandes durant la guerra mundial, i va tenir ella que tractar amb la seva vídua i enfrontar-se amb el tema de la mort-, i prosseguit amb la seva conversió al catolicisme, arriba al seu punt àlgid davant la terrible persecució que sofreixen els jueus: rebutja una invitació a traslladar-se a Sud-amèrica a ensenyar, i ingressa, amb 42 anys, en el convent carmelita de Colònia, adoptant com a religiosa el nom de Teresa Benedicta de la Creu. Comença a escriure la seva autobiografia, De la vida d'una família jueva, i segueix mantenint el seu interès per la filosofia, que s'inspira ara en les teories de Tomàs d'Aquino: tradueix a l'alemany, amb el títol de Què és la veritat?, les Questiones disputatae de veritate de sant Tomàs, i traça un esbós d'una obra, Acte i potència, que amb el temps es converteix en un enorme manuscrit de 1368 pàgines, que es publica com Ser finit i etern (1950) vuit anys després de la seva mort, i constitueix un diàleg entre les seves antigues concepcions fenomenològiques i les més recents idees tomistes i cristianes. Per a evitar la persecució nazi, és traslladada a Holanda, en 1939, però només troba aquí un any de seguretat, perquè, capturada i segrestada, en 1942, per la Gestapo, juntament amb la seva germana, Frieda, també religiosa, és conduïda al camp de concentració de Westerbork, primer, i després al d'Auschwitz, on tan bon punt va arribar morí a la cambra de gas el 9 d'agost de 1942. En 1950, el Ministeri de Justícia holandès confirma oficialment la seva mort, i aquest mateix any es publica la seva principal obra filosòfica, Ser finit i etern.

En 1962, s'obre el seu procés de beatificació que culmina en 1987, i causa irritació en cercles jueus, que veuen en això una maniobra de «cristianització de l'Holocaust»; també l'arquebisbe de París, Jean-Marie Lustinger, d'origen jueu i la mare del qual va morir també en Auschwitz, va alçar la veu contra la conveniència del fet. L'11 d'octubre de 1998, és canonitzada com a màrtir cristiana, sense que el papa vulgui accedir a la petició formulada pel Centre jueu Wiesenthal, de París, d'ajornar l'acte sine die.

Després d'un període inicial de plena influència fenomenològica, centrat en el concepte d'empatia, al que E. Stein dóna valor de mitjà de coneixement, com a experiència comuna de les vivències de diversos subjectes –és la noció de coneixement intersubjectiu, central en la fenomenologia de Husserl– i en l'ocupació del mètode fenomenològic (la reducció) per a la comprensió del món, o naturalesa, l'activitat filosòfica del segon període es configura entorn de la noció escolàstica d'acte i potència de sant Tomàs i en la qüestió o pregunta per l'ésser. La resposta està en l'experiència interior amb què es capta l'escissió de l'ésser en la pròpia consciència, en comprendre i palpar la pròpia finitud; l'existir d'un ser fugaç i finit, requereix la conservació, moment a moment, per un altre ésser, que s'experimenta com a agafador i sentit de la pròpia existència: l'ésser infinit. Obra filosòfica en essència, la de Ser finit i etern, però sense la clara delimitació de l'àmbit propi de la fe i la raó, com sol succeir en la filosofia cristiana; barreja també de bellesa lírica i mística, de filosofia i experiència religiosa, en les seves anàlisis de la consciència, el jo, la persona i la individualitat, roman la influència de la seva orientació fenomenològica. De la seva filosofia, no obstant això, va dir Husserl: «Penso que l'Església no té un altre neoscolàstic de la qualitat d'Edith Stein».