Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

forma substancial GEN.

Terme escolàstic que designa un principi intrínsec i determinant de l'existència d'alguna substància, que fa que aquesta sigui tal com és en la seva especificitat. És a dir, es concep com un principi constitutiu de la substància que la determina en la seva espècie, diferenciant-la de qualsevol altra. D'aquesta manera apareix també com causa formal que, tanmateix, també pot ser subsistent (en l'Escolàstica es concebia així els àngels, que són formes privades de cos) o informador (que pot ser inanimada o animada, i en aquest cas s'identificava amb l'ànima). Es distingeix de la forma accidental perquè aquesta dóna una determinació suplementària a una substància ja constituïda (per exemple, de manera accidental un home pot ser escriptor o músic, però només perquè ja prèviament és home).

Aquesta noció procedeix de la interpretació que van fer els filòsofs escolàstics del hilemorfisme d'Aristòtil, basat en la noció de forma com a essència necessària de les coses que tenen matèria.
 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.