FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -	El saber filosòfic	El coneixement	La realitat	L'ésser humà	L'acció humana	La societat
Història -	Filosofia antiga i medieval	Filosofia moderna	Filosofia contemporània	Mapa del web	Ajuda i altres	Descarregar "font grega"

Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...

Loading

(del llatí universalis, derivat d'universum, el conjunt de totes les coses, a què en grec correspon to holon, J` Ó8@<) Per a Aristòtil (veure cita) universal, en sentit lògic, és el que s'afirma de molts individus i, en sentit metafísic, allò universal (6"2`8@L) és allò comú a tots (6"JG B"<J`l) (veure cita). Però en realitat afirma que és comú i que no ho és, la qual cosa equival de fet a dir que, encara que és comú, existeix (és entitat) en els individus d'alguna manera (veure cita). «Home» és, en efecte, un universal amb què anomenem l'espècie humana; però en l'individu humà hi ha -segons Aristòtil i l'Escolàstica- l'ànima, que és la forma substancial (l'espècie) d'home. Quina classe de realitat -entitat-, doncs, li correspon a l'universal? D'això tracta la disputa dels universals.

Els filòsofs escolàstics els denominaven també predicables, perquè els consideraven a manera de classes universalíssimes a les quals poden reduir-se tot predicat.

Enunciat universal és aquell el subjecte del qual es refereix a la totalitat de membres d'una mateixa classe («Tot S és P»), a diferència dels enunciats particulars («algun S és P»), que es refereixen a part del conjunt de membres, i que en la lògica moderna reben el nom d'enunciats existencials (amb el sentit de «almenys hi ha un x tal que...»), i dels enunciats singulars («aquest S és P»), que es refereixen a classes amb un únic element, com, per exemple, «Sòcrates és fill de Sofronisca».

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.