|
|
FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos |
| Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ... |
Loading
|
(del llatí universalis, derivat d'universum, el conjunt de totes les coses, a què en grec correspon to holon,
J` Ó8@<) Per a Aristòtil (veure cita) universal, en sentit lògic, és el que s'afirma de molts individus i, en sentit metafísic, allò universal (6"2`8@L) és allò comú a tots (6"JG B"<J`l) (veure cita). Però en realitat afirma que és comú i que no ho és, la qual cosa equival de fet a dir que, encara que és comú, existeix (és entitat) en els individus d'alguna manera (veure cita). «Home» és, en efecte, un universal amb què
anomenem l'espècie humana; però en l'individu humà hi ha -segons
Aristòtil i l'Escolàstica- l'ànima, que és la forma substancial (l'espècie) d'home. Quina classe de realitat -entitat-, doncs, li correspon a l'universal? D'això
tracta la disputa dels universals.
Els filòsofs escolàstics els denominaven també
Enunciat universal és aquell el subjecte del qual es refereix a la totalitat de membres d'una mateixa classe («Tot S és P»), a diferència dels enunciats particulars («algun S és P»), que es refereixen a part del conjunt de membres, i que en la lògica moderna reben el nom d'enunciats existencials (amb el sentit de «almenys hi ha un x tal que...»), i dels enunciats singulars («aquest S és P»), que es refereixen a classes amb un únic element, com, per exemple, «Sòcrates és fill de Sofronisca».

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.