Cràtil

(en grec Κρατύλος)

Va ser un filòsof atenès, contemporani de Sòcrates i seguidor d'Heràclit. Va ser mestre de Plató, abans que aquest conegués Sòcrates, raó per la qual Plató tenia un bon coneixement de les tesis heraclianes. Pel que sembla van ser les tesis de Cràtil les que li van convèncer de la necessitat de trobar un fonament estable per al coneixement, que no podia basar-se solament en les sensacions. Cràtil apareix, en el diàleg platònic del mateix nom, defensant la postura que els noms s'adeqüen naturalment a les coses anomenades. En canvi, Aristòtil diu d'ell que va acabar per no pronunciar paraules, perquè no semblés que detenien el canvi, i moure només els dits per a assenyalar les coses (vegeu la citació), ja que va portar a l'extrem la doctrina del perpetu fluir d'Heràclit i la va interpretar en clau escèptica.

Segons Aristòtil, Cràtil afirmava que, ja que tot està en perpetu esdevenir i no hi ha res permanent, les sensacions varien contínuament i també varien d'un individu a un altre, raó per la qual no és possible establir mai la veritat, ja que l'objecte del discurs ha esdevingut un altre. Per això, a la frase d'Heràclit «no és possible entrar dues vegades en el mateix riu», afegia que, en la seva opinió, ni tan sols és possible entrar en ell ni una vegada; tant canvien les coses que el riu ja no és el mateix des del moment d'entrar fins al moment d'arribar al fons, i tampoc nosaltres som els mateixos en instants diferents.