George Edward Moore
De Wikisofia
Avís: El títol a mostrar «George Edward Moore» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Moore, George Edward».
Filòsof anglès, nascut a Londres el 4 de novembre de 1873, va ser un dels filòsofs de major influència durant les primeres dècades del s. XX, iniciador juntament amb Bertrand Russell de la filosofia analítica. Va estudiar a Cambridge i va ser professor de filosofia de la ment i lògica de 1925 a 1939 a aquesta univeriotat. Aviat va prendre la defensa del sentit comú en contra de la filosofia dominant en l'època, a Anglaterra, l'idealisme, de Bradley i McTaggart. Segons explica B. Russell (en L'evolució del meu pensament filosòfic), va ser a la fi de 1898 quan van començar a rebutjar a Kant i a Hegel, en les teories de les quals tots dos havien estat educats. En un article publicat en «Mind» (1903), revista de la qual va ser editor de 1921 a 1947, amb el títol La refutació de l'idealisme, culpa a Berkeley dels disbarats de l'idealisme. Va morir a Cambridge el 24 d'octubre de 1958.
El seu sentit del realisme el va portar a escometre l'anàlisi dels enunciats filosòfics, el sentit dels quals cal desentranyar en enunciats o nocions simples i intel·ligibles. El seu mètode analític va ser acusat d'ambigüitat i no va estar acceptat per filòsofs analítics posteriors. En l'obra que el va donar a conèixer, Principia Ethica (1903), sotmet a anàlisi l'orientació tradicional de l'ètica, a la qual acusa d'haver volgut comprendre alguna cosa que l'enteniment no pot aconseguir, com és el sentit de «bo». «Bé», segons Moore, no és una noció analitzable i descomponible en propietats o característiques, com pot ser-ho qualsevol altre objecte de la naturalesa. Pretendre fer-ho és cometre la fal·làcia naturalista. El sentit comú entén que «bé» no és analitzable i és només comprensible per intuïció. Neix així l'intuïcionisme ètic.
La seva influència sobre Wittgenstein va ser decisiva per al futur de la filosofia analítica.