Accions

Recurs

Aristòtil: la filosofia primera

De Wikisofia

(S'ha redirigit des de: Recurs:Aristòtil: la filosofia primera.)

 Hi ha una ciència que considera a l'ens en tant que ens i els atributs que té per si. No és cap de les ciències anomenades particulars, perquè cap d'aquestes considera en general l'ens en tant que ens, sinó que, separant una certa part d'ell, consideren les seves propietats; aquest és el cas de les ciències matemàtiques. Però, ja que nosaltres busquem els primers principis i les causes supremes, és clar que existeix alguna cosa necessàriament a la qual pertanyen aquests principis i aquestes causes en virtut de la seva pròpia naturalesa. Per tant, si aquells que buscaven els elements del ser buscaven aquests mateixos principis, resulta necessàriament que els elements del ser són [elements del ser] no per accident sinó en com a ser. Per això també nosaltres hem d'aprehendre les causes primeres de l'ens en tant que ens.

L'ens es pren en moltes accepcions, però sempre és en relació a una sola i mateixa naturalesa. No és una simple homonímia, sinó que de la mateixa manera que anomenem sa a tot el que es refereix a la salut, una cosa perquè la conserva, una altra perquè la produeix, una altra perquè és senyal de salut, i una altra perquè és capaç de rebre-la; igual també que el metge té relació amb la medicina i es diu o de qui posseeix l'art de la medicina, o de qui està ben dotat per a ella, o finalment al que és resultat de la medicina; i podem trobar altres exemples de coses que es diuen per relació a un terme únic; també l'ésser es pren en múltiples accepcions, però totes es refereixen a un principi únic. En efecte, unes coses es diuen éssers perquè són substàncies, unes altres perquè són afeccions de la substància, unes altres perquè condueixen a la substància o són al contrari corrupcions de la substància, o són privacions de les qualitats de la substància, o perquè són causes eficients o productores ja sigui d'una substància, ja del que és dit amb referència a una substància, o negacions de la mateixa substància. Per això diem que fins i tot el no-ser és: és no-ser. I igual que de tot el que és sa, no hi ha més que una sola ciència, el mateix ocorre en els altres casos. Perquè no només l'estudi de les coses que són anomenades amb referència a un sol terme correspon a una ciència única, sinó també l'estudi de tot el que és relatiu a una naturalesa única, doncs són coses que es diuen en certa manera segons un terme únic. És doncs evident que correspon a una sola ciència estudiar tots els éssers en tant que éssers. Ara bé, la ciència sempre té per objecte propi el que és primer, aquella cosa de la qual depenen totes les altres coses i per raó de la qual es diuen. Per tant, si aquest objecte és la substància, el filòsof haurà d'aprehendre els principis i les causes de les substàncies.

Però cada gènere, així com hi ha una sola sensació, hi ha una sola ciència. Per exemple, una ciència única, la gramàtica, estudia totes les paraules. Per això una ciència genèricament una tractarà de totes les espècies de l'ens en tant que ens, i les seves parts específiques de les diferents espècies.

Metafísica, IV, 1 y 2 principio. (R. Verneaux, Textos de los grandes filósofos: edad antigua, Herder, Barcelona 1982, 5ª. ed., p.74-75).

Original en castellà

Hay una ciencia que considera al ente en cuanto ente y los atributos que tiene por sí. No es ninguna de las ciencias llamadas particulares, pues ninguna de éstas considera en general el ente en cuanto ente, sino que, separando una cierta parte de él, consideran sus propiedades; éste es el caso de las ciencias matemáticas. Pero, puesto que nosotros buscamos los primeros principios y las causas supremas, es claro que existe alguna cosa necesariamente a la que pertenecen estos principios y estas causas en virtud de su propia naturaleza. Por tanto, si aquellos que buscaban los elementos del ser buscaban estos mismos principios, resulta necesariamente que los elementos del ser son [elementos del ser] no por accidente sino en cuanto a ser. Por ello también nosotros debemos aprehender las causas primeras del ente en cuanto ente.

El ente se toma en muchas acepciones, pero siempre es en relación a una sola y misma naturaleza. No es una simple homonimia, sino que del mismo modo que llamamos sano a todo lo que se refiere a la salud, una cosa porque la conserva, otra porque la produce, otra porque es señal de salud, y otra porque es capaz de recibirla; igual también que lo médico tiene relación con la medicina y se dice o de quien posee el arte de la medicina, o de quien está bien dotado para ella, o por último a lo que es resultado de la medicina; y podemos encontrar otros ejemplos de cosas que se dicen por relación a un término único; también el ser se toma en múltiples acepciones, pero todas se refieren a un principio único. En efecto, unas cosas se llaman seres porque son substancias, otras porque son afecciones de la substancia, otras porque conducen a la substancia o son al contrario corrupciones de la substancia, o son privaciones de las cualidades de la substancia, o porque son causas eficientes o productoras ya sea de una substancia, ya de lo que es dicho con referencia a una substancia, o negaciones de la misma substancia. Por ello decimos que incluso el no-ser es: es no-ser. E igual que de todo lo que es sano, no hay más que una sola ciencia, lo mismo ocurre en los demás casos. Porque no sólo el estudio de las cosas que son llamadas con referencia a un solo término corresponde a una ciencia única, sino también el estudio de todo lo que es relativo a una naturaleza única, pues son cosas que se dicen en cierto modo según un término único. Es pues evidente que corresponde a una sola ciencia estudiar todos los seres en cuanto seres. Ahora bien, la ciencia siempre tiene por objeto propio lo que es primero, aquello de lo que dependen todas las demás cosas y en razón de lo cual se dicen. Por consiguiente, si este objeto es la substancia, el filósofo deberá aprehender los principios y las causas de las substancias.

Pero cada género, así como hay una sola sensación, hay una sola ciencia. Por ejemplo, una ciencia única, la gramática, estudia todas las palabras. Por ello una ciencia genéricamente una tratará de todas las especies del ente en cuanto ente, y sus partes específicas de las distintas especies.