Exemple de J.H. Fetzer sobre probabilitats inductivo-estadístiques

La probabilitat que les persones exposades al contagi del xarampió contreguin la malaltia és alta

Joan va estar exposat al contagi del xarampió

===================================

Joan va contreure la malaltia

(la línia ======= indica conclusió inductiva)

C.G. Hempel, Filosofía de la ciencia natural, Alianza, Madrid 1973, p. 92.

Suposem que Anna va tenir una infecció per estreptococs, però que es va recuperar després d'haver pres penicil·lina. Aquest resultat podria explicar-se admetent que l'afirmació general que la probabilitat de recuperar-se d'una infecció d'estreptococs després de prendre penicil·lina és igual a 0,9:

Anna tenia una infecció per estreptococs i va prendre penicil·lina

La penicil·lina guareix les infeccions per estreptococs amb una probabilitat del 0,9

============================================ 0,9

Anna es va guarir d'una infecció per estreptococs

Però bastaria que s'haguessin donat altres condicions perquè Anna no s'hagués recuperat de la infecció. També seria possible, llavors, explicar per què Anna no s'hauria recuperat, malgrat haver pres penicil·lina:

Anna va tenir una infecció d'estreptococs i va prendre penicil·lina, però el seu cep d'estreptococs no era sensible a la penicil·lina. La penicil·lina no guareix determinades ceps d'estreptococs amb una probabilitat del 0,66

============================================ 0,66

Anna no es va guarir de la infecció per estreptococs

Aquesta possibilitat és el que Hempel va denominar «ambigüitat estadística de les explicacions inductivo-estadístiques»

________________________________________________________________

Cf. J.H. Fetzer,Philosophy of Science, Paragon House, Nova York 1993, p.66.