Filòsof, jurista i historiador alemany, originari de Saxònia. Després de publicar a La Haia Elementorum iurisprudentiae universalis libri II, ocupa la primera càtedra de dret natural i internacional (dret de gents) a Heidelberg, Alemanya. Passa després a Lund, a Suècia, al servei del rei, i publica la seva monumental obra en vuit volums, De ‘iure' naturae et gentium [Del dret de la natura i de gents] (1672), obra fonamental en el jusnaturalisme, de la que D'officio hominis et civis [Deures de l'home i del ciutadà] (1673) és un resum. En dret, segueix a Groci i a la tendència racionalista de fundar el dret natural (llavors de gents) en la raó humana, però assenyalant l'existència d'una sociabilitat en l'home que el converteix, fins i tot en l'estat de natura, en un ésser moral. En la seva doctrina política critica la fonamentació de l'absolutisme en Hobbes, però combina l'iusnaturalisme amb la defensa de l'absolutisme monàrquic. És cèlebre la seva teoria del doble contracte social: un primer pacte d'unió, resultat del qual és la societat civil, i un segon pacte de submissió, el resultat del qual és l'Estat.

Autor oblidat durant molt temps, ha cridat novament l'atenció de filòsofs i historiadors.

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.