Cita Aristòtil: saviesa 1
De Wikisofia
La saviesa (sophía) l'atribuïm en les arts als més consumats en elles, per exemple, a Fidias com a escultor i a Policleto com a creador d'estàtues, no indicant amb ells sinó que la saviesa és l'excel·lència d'un art. Pensem d'alguns homes que són savis en general, i no en un sentit parcial o determinat [...]
De manera que és evident que la saviesa és el més perfecte de les maneres de coneixement. El savi, per tant, no només ha de conèixer el que deriva dels principis, sinó posseir a més la veritat sobre els principis. De manera que la saviesa serà intel·lecte i ciència [nous kai epistéme], per dir-ho així, la ciència cabdal dels objectes més benvolguts.
| Aristóteles, Ética a Nicómaco, VI, 7, 1141a (Centro de Estudios Constitucionales, Madrid 1985, p. 93-94). |
Original en castellà
La sabiduría (sophía) la atribuimos en las artes a los más consumados en ellas, por ejemplo, a Fidias como escultor y a Policleto como creador de estatuas, no indicando con ellos sino que la sabiduría es la excelencia de un arte. Pensamos de algunos hombres que son sabios en general, y no en un sentido parcial o determinado [...]
De modo que es evidente que la sabiduría es el más perfecto de los modos de conocimiento. El sabio, por consiguiente, no sólo debe conocer lo que deriva de los principios, sino poseer además la verdad sobre los principios. De suerte que la sabiduría será intelecto y ciencia [nous kai epistéme], por así decirlo, la ciencia capital de los objetos más estimados.