Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Diògenes Laerci: Anaxímenes

1. Anaxímenes Milesi, fill d’Eurístrat, va ser deixeble d’Anaximandre. Alguns diuen que ho va ser també de Parmènides. Va dir que «el principi de les coses és l’aire i l’infinit». I que «els astres no es mouen sobre la Terra, sinó al seu contorn». Va escriure en dialecte jònic, i en un estil senzill i sense superfluïtats. Apolodor diu que va néixer en l’Olimpíada LXIII, i va morir pròxim al mateix temps en què Sardes va ser presa. Va haver-hi altres dos Anaxímenes naturals de Làmpsac: l’un, orador, i l’altre, historiador, fill d’una germana de l’orador, que va escriure els fets d’Alexandre. El filòsof va escriure aquesta carta:

ANAXÍMENES A PITÀGORES

2. «Tales en la seva vellesa va partir amb poca felicitat. Sortint com solia al vestíbul de casa seva per la matinada, acompanyat d’una criada, a fi d’observar els astres, no recordant-se de l’estat del terreny, mentre mirava els cels atentament, es va precipitar en un clot. Aquest fi va tenir aquest astròleg, segons diuen els milesis. Nosaltres, els nostres fills i els concurrents a l’exedra per conrear la literatura, tindrem sempre en memòria baró tan gran, i seguirem la seva doctrina, no dubtant que va trobar el principi de les coses».

Va escriure també una altra carta:

ANAXÍMENES A PITÀGORES

3. «Em va semblar molt bé que partissis de Samos a Crotona per viure tranquil, perquè els fills d’Eac i altres obren molt malament, i als milesis mai els falten tirans. No menys ens és temible el rei de Pèrsia, si no volem ser els seus tributaris; bé que sembla que els jonis sortiran a campanya amb els perses, per la llibertat comuna. Si s’efectua la guerra, no em queda esperança de salvar-me. Perquè com podrà Anaxímenes estar en observació dels cels, si està tement d’un moment a un altre la mort o la captivitat? Tu ets volgut dels crotoniates i la resta d’italians, sense que et faltin també aficionats a Sicília».

__________________________________________________

Traducció a partir de l'edició castellana

Vidas de los más ilustres filósofos griegos, Orbis, Barcelona 1985, Vol. I, p.68-69. (Traducció de José Ortiz i Sainz, finals del s. XVIII).

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.