Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Pico della Mirandola, Giovanni (1463-1494) HIST.

Filòsof platònic i humanista italià, comte de Concòrdia, nascut a Mirandola, Mòdena. Va estudiar a Bolonya (dret entre 1477 -78), Ferrara i Pàdua (filosofia), on va conèixer l' aristotelisme i l'averroísme a través del jueu Elia del Medigo Durant la seva primera estada a Florència, el 1484 i 1485, va escriure una cèlebre carta dirigida a Ermolao Barbaro, influent humanista amic de Salutati, Sobre la manera de parlar dels filòsofs, en la que critica el que considera degeneració humanista de preferir la literatura i la retòrica clàssica a la filosofia antiga: de preferir Pèricles a Sòcrates. Marxa a París a aprofundir la seva filosofia i, cap a 1486, compon 900 tesi, Tesi inspirades en la filosofia, la càbala i la teologia (1486), que pretén defensar públicament a Roma i en les que fon doctrines aristotèliques, platòniques, escolàstiques, cabalístiques i hermètiques. El papa Innocenci VIII troba set d'elles condemnables i altres dubtoses, i prohibeix la seva exposició pública; l'Apologia que d'elles fa Pico obliga al papa a prohibir-les totes; Pico és arrestat a Lió i empresonat a Vincennes com a heretge el 1488 però, perdonat i alliberat per Carles VIII, per intercessió de Lorenzo de Mèdicis, torna a Florència i col·labora en la Acadèmia Florentina amb Ficino. El papa Alexandre VI li concedeix el perdó el 1493.

Les seves principals obres filosòfiques són Heptaplus (1489), comentari sobre els primers versicles del Gènesi, Sobre l'ésser i l'un (1491), Disputacions contra l'astrologia endevinatòria (1496), en la que critica l'astrologia, però no la màgia, des de pressupostos aristotèlics i des del supòsit de la llibertat humana, i Discurs sobre la dignitat de l'home (1496), obra central de l'humanisme renaixentista. Aquesta última, escrita com a introducció a les 900 tesi, i amb el títol simplement d'Oratio, exalça el lloc que l'home ocupa a l'univers: prenent com a base el lloc en què Ficino havia situat l'home, en un lloc central de l'escala dels éssers, equidistant de Déu i de la matèria, comenta Pico el «miracle de l'home» que, posat enmig del món, lliure per natura i faedor de si mateix, adopta la forma que decideix ser.  Les 900 Conclusiones philosophicae, cabalisticae et theologicae in omni genere scientiarum, representen una  síntesi de filosofia platònica, de la càbala (que havia estudiat a Florència amb l'ajut de Fulvius Mithridates, nom literari del jueu sicilià convertit Guillem Ramon Montcada), de màgia astrològica i de doctrina religiosa (aquesta molt propera a la de Ramon Llull i de Nicolau de Cusa)

Malgrat el seu sincretisme i a no haver desenvolupat de forma sistemàtica les seves idees, va exercir una profunda influència en tot el Renaixement.


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.