FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

avicennisme HIST.

Principals teories del filòsof persa Avicenna que, a través de la traducció de Domènec Gundisalvi i Miquel Escot, a mitjan s. XII, penetren en el món llatí influint en molts escolàstics medievals i suposen, al mateix temps, la primera entrada massiva d’idees d’Aristòtil a occident. Fins aquest moment només es coneixien pròpiament les seves obres lògiques. Tota l’escolàstica va acceptar fins a cert punt la versió platonitzant (neoplatonitzant) que d’Aristòtil feia Avicenna, però sobretot l’anomenada escola franciscana, que culmina en Joan Duns Escot, qui va construir un sistema de metafísica basat en una interpretació essencialista de les teories aristotèliques i una cristianització d’Avicenna a través d’idees agustinianes; Étienne Gilson l’anomena «augustinisme avicennitzant». La influència de l’avicennisme es va veure minorada per la polèmica sobre l’ averroisme llatí i la posterior cristianització d’Aristòtil, iniciada per Tomàs d’Aquino. També aquest va ser avicennista a la seva obra de joventut, tal com es manifesta en Sobre l’ens i l’essència i, de fet, a Avicenna deu Tomàs d’Aquino un dels pilars bàsics de la seva filosofia: la distinció real entre essència i existència.

El contingut d’aquesta web ha estat creat per Jordi Cortés Morató i Antoni Martínez Riu.  El disseny i realització de la web, així com la traducció al català dels continguts ha estat realitzat per Jordi Cortés.