Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Immanuel Kant: la noció de buit basada en un pressupòsit metafísic

Si tota realitat en la percepció posseeix un grau, hi ha una infinita escala de graus sempre menors entre ell i la negació. Igualment, si cada sentit ha de tenir un determinat grau de receptivitat de les sensacions, no és possible percepció ni, per tant cap experiència que presenti una falta absoluta de realitat fenomènica, sigui immediata, sigui mediata [...] És a dir, mai podem derivar cap prova d'un espai o d'un temps buits a partir de l'experiència. La raó d'això radica en que, en primer lloc, la mateixa falta absoluta de realitat en l'intuïció sensible no pot ser percebuda i, en segon lloc, no podem inferir-la des de cap fenomen ni de la diferència de grau de la seva realitat, com tampoc podem suposar-ho per explicar aquesta realitat. [...]

Qui hagués pensat que aquests físics, dedicats la majoria d'ells a les matemàtiques i a la mecànica, no basen la seva conclusió més que en un supòsit metafísic, un supòsit que tant pretenen evitar? Suposen, en efecte, que allò real en l'espai [...] és en totes parts uniforme i que només pot distingir-se en virtut de la magnitud extensiva, és a dir, de la quantitat. A aquesta hipòtesi, que ells no poden fonamentar en l'experiència y que és, per tant, merament metafísica, oposo jo una prova transcendental, una prova que no pretén explicar la diferència en l'ocupació d'espais, però que elimina per complet la suposada necessitat d'aquesta hipòtesi segons la qual no es pot explicar l'esmentada diferència sinó suposant espais buits.

__________________________________________________

Crítica de la raó pura, A 172, B 214 - A 174, B 216, (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 208-209).
 
 
 

Versión en castellano

Immanuel Kant: la noción de vacío basada en un presupuesto metafísico

Si toda realidad en la percepción posee un grado, hay una infinita escala de grados siempre menores entre él y la negación. Igualmente, si cada sentido debe tener un determinado grado de receptividad de las sensaciones, no es posile percepción ni, por tanto experiencia ninguna que presente una falta absoluta de realidad fenoménuica, sea inmediata, sea mediata [...] Es decir, nunca podemos derivar prueba alguna ede un espacio o de un tiempo vacíos a partir de la experiencia. La razón está en que, en primer lugar, la misma falta absoluta de realidad en la intuición sensible no puede ser percibida y, en segundo lugar, no podemos inferirla desde ningún fenómeno ni de la diferencia de grado de su realidad, como tampoco podemos suponerlo para explicar esta realidad. [...]

¿Quién hubiera pensado que estos físicos, dedicados la mayoría de ellos a las matemáticas y a la mecánica, no basan su conclusión más que en un supùesto metafísico, un supuesto que tanto pretenden evitar? Suponen, en efecto, que lo real en el espacio [...] es en todas partes uniforme y que sólo puede distinguirse en virtud de la magnitud extensiva, es decir, de la cantidad. A esta hipótesis, que ellos no pueden fundamentar en la experiencia y que es, por tanto, meramente metafísica, opongo yo una prueba trascendental, una prueba que no pretende explicar la diferencia en la ocupación de espacios, pero que elimina por completo la supuesta necesidad de esta hipótesis según la cual no se puede explicar dicha diferencia sino suponiendo espacios vacíos.

__________________________________________________
Crítica de la razón pura
, A 172, B 214 - A 174, B 216, (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 208-209).



 

 
 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.