Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Royal Society HIST.

Acadèmia científica britànica d’orientació eminentment empírica, instituïda el 1660 i reconeguda oficialment el 1662 pel rei Carles II. Junt amb altres institucions europees semblants, com l’Accademia del Cimento, fundada a Florència (1657-1667) i l’Académie des Sciences, de França, fundada el 1666, i altres, anteriors i posteriors, configura l’impuls científic col·legiat que porta a la pràctica els ideals de la revolució científica. La Royal Society va ser la més important i influent de les Acadèmies durant el s. XVII. Els seus primers membres van ser els components de l’anomenat Col·legi Invisible -denominació donada per R. Boyle a un grup informal de científics que es reunien periòdicament en cases privades o a tavernes- metges i virtuosi, això és, aficionats a la pràctica de la ciència. H. Oldenburg, físic i filòsof que es va cartejar amb Spinoza, va ser secretari de la Societat a partir de 1665 i va iniciar i va cuidar de la publicació de la revista «Philosophical Transactions of the Royal Society»; Newton, membre des de 1672, va ser anomenat president el 1703 i va conservar el càrrec fins a la seva mort.

La anomenada «tesi de Merton» (formulada el 1938 per Robert K. Merton) estableix una relació directa entre l’esperit científic d’aquesta Societat i els valors del puritanisme anglès, que sostindria en aquella època que el coneixement de la naturalesa era útil per al coneixement de Déu. D’altra banda, Thomas Sprat, en el seu History of the Royal Society of London, for the Improving of natural Knowledge [Història de la Royal Society de Londres, per a l’augment del coneixement natural] (1667), relaciona també directament els objectius de la Societat de Londres amb l’ideal de ciència proposat per Bacon; altres sostenen que no pot afirmar-se que la Royal Society fora la culminació dels ideals inductius baconians (veure cita).


 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.