Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

classe LÒG.

(del llatí classis, grup, categoria, divisió del poble romà) Conjunt de coses que posseeixen la mateixa propietat, o característica, o conjunt de coses a què s’aplica un terme amb igual sentit. Normalment s’equipara classe amb predicat, encara que pròpiament predicat és la intensió d’un terme i classe la extensió d’aquest. Per aquest, si classe es defineix extensionalment, es té en compte el nombre de membres o elements que pertanyen a ella, i si es defineix intensionalment, es tenen en compte les característiques que han de tenir els elements o membres per pertànyer a una classe i no a una altra.

Pròpiament, la classe es defineix com l’extensió d’un predicat, o com el conjunt d’objectes que fan vertadera una funció proposicional, Fx. Així, el conjunt de persones a què s’aplica el predicat «ser universitari» constitueix la classe d’estudiants de la universitat; o bé el conjunt de «objectes» que pot omplir el lloc buit de la funció «_______es universitari» constitueix la classe d’universitaris. Reunir tals objectes és «abstreure», i l’operació realitzada se simbolitza mitjançant el operador d’abstracció, que simbolitza «la classe de tots els x tals que són universitaris».

Les classes equivalen al que la tradició ha anomenat predicables, en la lògica de Aristòtil; la mateixa sil·logística aristotèlica pot considerar-se una lògica de classes.

Intuïtivament, classe és el mateix que conjunt, si bé aquesta última noció pertany més al camp de les matemàtiques. Però aquesta identificació entre ambdues nocions ha donat origen a paradoxes; d’elles, la més famosa és la paradoxa de Russell sobre si la classe de tota mena és o no membre de si mateixa. Per evitar aquestes paradoxes, Zermelo va proposar la distinció entre conjunt i classe, Russell el seu teoria dels tipus, i Poincaré la noció d’impredicable. D’aquestes teories es desprèn que les classes no poden ser membres d’altres classes.


 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.