FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

simbolització LÒG.

Procediment usat en lògica, sobretot en l’anomenada lògica simbòlica, o lògica matemàtica, mitjançant el qual se substitueixen els termes del llenguatge ordinari per símbols o signes d’un llenguatge artificial. Un símbol és un element abstracte prèviament definit.

Simbolització en lògica d’enunciats:

 

	1.	Símbols
		1.	Lletres d'enunciat: p, q, r, s ... (variables d'enunciat)
		2.	Operadors o connectors: ¬, Ù, Ú, ®,«, (constants)
		3.	Eelements auxiliar, com (...), [...]
	2.	Regles de formació de fórmules
		2.1.	Tota lletra d'enunciat és una fórmula ben formada  (fbf) del llenguatge, i constitueix un enunciat simple
		2.2.	Si P és una fbf, també ho és ¬P
		2.3	Si P i Q són fbf, també ho són (PÙQ), (PÚQ), (P®Q), (P«Q)
		2.4	Cap altre expressió és una fórmula ben formada

Simbolització en lògica de predicats:

 

	1.	Termes
		1.1.	constants d'individu: a, b, c, ...
		1,2.	variables individuals: x, y, z, ...
	2.	Lletres d'enunciat: P, Q, R, ...
	3.	Connectives: ¬, Ù, Ú, ®,«
	4.	Quantificadors:
		4.1.	quantificador universal: " (com "x, que es llegeix «per a tot x» i equival a «tots»
		4.2.	quantificador existencia: $ (com $x, que es llegeix «hi ha com a mínim un x» i equival a «algun»

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.