Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Friedrich Nietzsche: els sacerdots, els enemics més malvats

«Respecte al nostre problema, que pot ser denominat amb bones raons un problema silenciós i que només es dirigeix, selectivament, a un exigu nombre d’oïdes, té interès no petit el comprovar que en les paraules i arrels que designen ’bo’ es transparenta encara, de moltes formes, el matís bàsic en raó del qual els nobles se sentien precisament homes de rang superior. És cert que, potser en la majoria dels casos, aquests es recolzen, per donar-se nom, senzillament en la seva superioritat de poder (es diuen ’els poderosos’, ’els senyors’, ’els que manen, o en el signe més visible de tal superioritat, i s'anomenen, per exemple, ’els rics’, ’els propietaris’ (aquest és el sentit que té arya; i el mateix ocorre en l’iranià i en l’eslau)». [...]

«D’aquesta regla, és a dir, que el concepte de preeminència política es dilueix sempre en un concepte de preeminència anímica, no constitueix de moment una excepció (encara que li dóna motiu per a elles) el fet que la casta suprema sigui alhora la casta sacerdotal i, en conseqüència, prefereixi per a la seva designació de conjunt un predicat que recordi la seva funció sacerdotal». [...]

«Ja s’haurà endevinat que la manera sacerdotal de valorar pot desviar-se molt fàcilment de la cavalleresca-aristocràtica i arribar després a convertir-se en la seva antítesi; en especial impulsa a això tota ocasió en què la casta dels sacerdots i la casta dels guerrers s’enfronten a causa de la gelosia i no volen arribar a un acord sobre el preu a pagar. Els judicis de valor cavalleresc-aristocràtics tenen com a pressupòsit una constitució física poderosa, una salut florent, rica, fins i tot desbordant, junt amb el que condiciona el manteniment d’aquesta, és a dir, la guerra, les aventures, la caça, la dansa, les baralles i, en general, tot el que l’activitat forta, lliure, alegrada porta amb si. La manera noble-sacerdotal de valorar té -ho hem vist- altres pressupòsits: les coses els van molt malament quan apareix la guerra! Els sacerdots són, com és sabut, els enemics més malvats. Per què? Perquè són els més impotents».

_______________________________________________

La genealogia de la moral, Alianza, Madrid 1975, p. 35-39.

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.