Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Nietzsche: el món com a voluntat de poder

I sabeu com se m’apareix «el món»? Voleu que us ho mostri en el meu mirall? El món: un monstre de força, sense principi ni fi; una quantitat de força constant, immutable, que no augmenta ni disminueix, que no es consumeix, sinó tan sols es transforma, sempre idèntica en la seva totalitat; una economia sense despeses i sense pèrdues, mes així mateix sense augments, sense guanys; tancat dins els seus límits, de cap manera fluctuant, dissipat; no d’extensió infinita, sinó com a força determinada incorporat a un espai determinat, i no a un espai que en alguna part sigui un «buit», sinó estant present en totes parts com a força; com a joc de forces i ones de força u i múltiple alhora; acreixent aquí i, al mateix temps, decreixent allà; un mar de forces que s’entrecreuen i s’interpenetren en el seu caòtic fluir; canviant eternament; retornant eternament en cicles incommensurables a través de flux i reflux de les seves plasmacions, passant de les més simples a les més complexes, d’allò més quiet, el més rígid, el més fred a allò més ardent, el més feroç, el més contradictori, i després tornant de la plètora, del joc de contradiccions, a allò simple, fins al delit de l’uníson, afirmant-se fins i tot en aquesta identitat de les seves òrbites i anys; beneint-se a si mateix com el que ha de retornar eternament, com Esdevenir que no sap d’afartament, tedi ni cansament-; aquest el meu món dionisíac d’eterna autocreació i d’eterna autodestrucció; aquest món misteriós de voluptuositats duals; aquest el meu «més enllà del bé i el mal» sense meta, a menys que la ventura d’anell sigui una meta; sense voluntat, a menys que un anell estigui animat de bona voluntat cap a si mateix; -voleu un nom per a aquest món? Una clau per a tots, els seus enigmes? Una llum també per a vosaltres, els més ocults, els més forts, els més intrèpids, els més tenebrosos?- ¡Aquest món és la voluntat de poder -res més! I també vosaltres mateixos sou aquesta voluntat de poder -res més!

__________________________________________________

La voluntat de poder, en «Obras Completa», Prestigio, Buenos Aires, vol. IV, p. 801-802.
 
 
 
 

Versión en castellano

Nietzsche: el mundo como voluntad de poder

¿Y sabéis cómo se me aparece «el mundo»? ¿Queréis que os lo muestre en mi espejo? El mundo: un monstruo de fuerza, sin principio ni fin; una cantidad de fuerza constante, inmutable, que no aumenta ni disminuye, que no se consume, sino tan sólo se transforma, siempre idéntica en su totalidad; una economía sin gastos y sin pérdidas, mas asimismo sin aumentos, sin ganancias; encerrado dentro de sus límites, de ninguna manera fluctuante, disipado; no de extensión infinita, sino como fuerza determinada incorporado a un espacio determinado, y no a un espacio que en alguna parte sea un «vacío», sino estando presente en todas partes como fuerza; como juego de fuerzas y ondas de fuerza uno y múltiple a la vez; acreciendo aquí y, al mismo tiempo, decreciendo allá; un mar de fuerzas que se entrecruzan y se interpenetran en su caótico fluir; cambiando eternamente; retornando eternamente en ciclos inconmensurables a través de flujo y reflujo de sus plasmaciones, pasando de las más simples a las más complejas, de lo más quieto, lo más rígido, lo más frío a lo más ardiente, lo más fiero, lo más contradictorio, y luego regresando de la plétora, del juego de contradicciones, a lo simple, hasta el deleite del unísono, afirmándose aun en esta identidad de sus órbitas y años; bendiciéndose a sí mismo como lo que ha de retornar eternamente, como Devenir que no sabe de hartura, hastío ni cansancio-; este mi mundo dionisíaco de eterna autocreación y de eterna autodestrucción; este mundo misterioso de voluptuosidades duales; este mi «más allá del bien y el mal» sin meta, a menos que la ventura de anillo sea una meta; sin voluntad, a menos que un anillo esté animado de buena voluntad hacia sí mismo; -¿queréis un nombre para este mundo? ¿Una clave para todos, sus enigmas? ¿Una luz también para vosotros, los más ocultos, los más fuertes, los más intrépidos, los más tenebrosos?- iEste mundo es la voluntad de poder -nada más! iY también vosotros mismos sois esta voluntad de poder -nada más!

__________________________________________________

La voluntad de poder. Traducción de Pablo Simón, en «Obras Completas», Prestigio, Buenos Aires, vol. IV, p. 801-802.

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.