Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Friedrich Nietzsche: moral de senyors i moral d’esclaus, el ressentiment

La rebel·lió dels esclaus en la moral comença quan el ressentiment mateix es torna creador i engendra valors: el ressentiment d’aquells éssers als qui els està vedada l’autèntica reacció, la reacció de l’acció, i que es rescabalen únicament amb una venjança imaginària. Mentre que tota moral noble neix d’un triomfant sí dit a si mateix, la moral dels esclaus diu no, ja per endavant, a un «fora», a un «un altre», a un «no-jo»; i aquest no és el que constitueix la seva acció creadora. Aquesta inversió de la mirada que estableix valors -aquest necessari dirigir-se cap enfora en comptes de tornar-se cap a si- forma part precisament del ressentiment: per sorgir, la moral dels esclaus necessita sempre primer d’un món oposat i extern, necessita, parlant fisiològicament, d’estímuls exteriors per poder en absolut actuar, la seva acció, és, d’arrel, reacció.

_________________________________________________

La genealogia de la moral, Aliança, Madrid 1975, p. 42-43.
 
 

Versión en castellano

Friedrich Nietzsche: moral de señores y moral de esclavos, el resentimiento

La rebelión de los esclavos en la moral comienza cuando el resentimiento mismo se vuelve creador y engendra valores: el resentimiento de aquellos seres a quienes les está vedada la auténtica reacción, la reacción de la acción, y que se desquitan únicamente con una venganza imaginaria. Mientras que toda moral noble nace de un triunfante sí dicho a sí mismo, la moral de los esclavos dice no, ya de antemano, a un «fuera», a un «otro», a un «no-yo»; y ése no es lo que constituye su acción creadora. Esta inversión de la mirada que establece valores -este necesario dirigirse hacia fuera en lugar de volverse hacia sí- forma parte precisamente del resentimiento: para surgir, la moral de los esclavos necesita siempre primero de un mundo opuesto y externo, necesita, hablando fisiológicamente, de estímulos exteriores para poder en absoluto actuar, su acción, es, de raíz, reacción.

_________________________________________________

La genealogia de la moral, Alianza, Madrid 1975, p. 42-43.

 

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.