Accions

Autor

Clarence Irving Lewis

De Wikisofia



Clarence irving lewis.jpg

Avís: El títol a mostrar «Clarence Irving Lewis» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Lewis, Clarence Irving».

Filòsof i lògic nord-americà, especialment conegut per ser un dels fundadors de la lògica modal. Va néixer a Stoneham (Massachusetts, EUA) i va morir a Cambridge (Mass.). Va ser professor a la Universitat de Califòrnia (1911-1920) i en la de Harvard (1920-1953).

En la seva obra A Survey of Symbolic Logic (1918), va estudiar les paradoxes derivades de la confusió entre el condicional lògic i la implicació material, que condueixen a fer que una proposició falsa, simplement per a ser-ho, hauria d'implicar qualsevol proposició; mentre que una proposició veritable, simplement per a ser-ho, hauria de ser implicada per qualsevol proposició. En efecte, en la formulació clàssica efectuada pels megàrics, i formalitzada per Frege, Russell i Whitehead, el condicional té la següent taula de valors veritatius:

p [math]\displaystyle{ \rightarrow{} }[/math] q
V V V
V F F
F V V
F V F

Només en el cas que l'antecedent sigui veritable i el conseqüent fals, el condicional és fals.

Per a evitar les paradoxes de la implicació material, Lewis elimina la possibilitat que si l'antecedent és fals i el conseqüent veritable, pugui considerar-se veritable la implicació estricta. A partir d'aquí elabora la teoria de la implicació estricta, que està a la base de la moderna lògica modal. El sistema de la implicació estricta amplia el camp de la inferència lògica en permetre estudiar què implicaria una proposició falsa si fos veritable. Segons Lewis, una proposició implicaria estrictament una altra si, i només si, és impossible que la primera sigui veritable i la segona falsa. Per a ell la inferència deductiva ha de prendre en consideració el significat de la proposició. Proposa una lògica intensional basada en la seva implicació estricta per a substituir una lògica extensional fundada en el condicional lògic. En la seva obra (escrita conjuntament amb C.H. Langford, en 1932) Symbolic Logic, elabora l'operador modal de possibilitat, construeix sistemes axiomàtics d'implicació estricta, i crea els fonaments de la lògica modal. A més dels seus estudis sobre lògica també es va ocupar d'epistemologia i ètica. En el camp de l'epistemologia va defensar que solament és possible parlar de coneixement si correlativament existeix possibilitat d'error o, cosa que és el mateix, solament pot parlar-se de coneixement falsable. Va defensar també que fins i tot les lleis lògiques poden canviar, ja que l'únic criteri de la seva acceptabilitat és la seva utilitat o eficiència pragmàtica.

Vegeu Implicació, condicional, paradoxes de la implicació material.