Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

ousia GEN.

(de grec @×F\", ousia, derivat d'una substantivació del participi ë< del verb einai, ser. Al seu torn, el dit verb procedeix de l'indoeuropeu asmi, l'arrel del qual as significava vida o existència present. Per això es confon ser amb existir, entès com a presència. D'aquesta manera la @×F\" seria l'ésser present. En el grec arcaic el terme ousia també significava «quelcom propi», una «riquesa», allò que li «pertany» a un com a propi, com un terreny, una casa o una barca) En tant que substantivació de l'esmentat participi, etimològicament significa «entitat donada en la presència». No obstant això, des de l'Edat Mitjana es tradueix normalment com substància, encara que aquest últim terme es correspon més aviat amb la grega hipòstasi (ßB`FJ"F4H). En la història de la filosofia, a partir del poema de Parmènides i, especialment, a partir de Plató, designa «el que és propi del ser», o «ser per a si mateix».

Però es deuen a Aristòtil els posteriors usos d'aquest terme. Distingeix entre la proto ousia (BDfJ0 @×F\") i la deutera ousía (*,LJXD" @×F\"), termes que s'han traduït com a substància primera o entitat concreta, i substància segona, essència o entitat abstracta, respectivament. En la seva teoria de les categories la proto ousia (BDfJ0 @×F\") és la primera de les categories, i és l'entitat concreta (és el J`*, J4, el «això concret») o el que pròpiament és, mentre que la deutera ousia (*,LJXD" @×F\"), es correspon amb el ,4*@H o (X<@H (eidos o genos), i designa l'entitat abstracta o essència, que es correspon amb el què és el que és. Mentre que el que és (la proto ousia) mai pot ser predicat, allò que ho determina (allò en què consisteix el que és), sempre és el primer predicat: Coriscos, Sòcrates o aquest cavall que està aquí, són proto ousia, és a dir, són individus, són subjectes, mai poden ser predicats. En canvi, home o animal són deutera ousia, és a dir, són les espècies o els gèneres a què pertanyen els individus i que poden predicar-se d'aquests (veure text).


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.