Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Ollé-Laprune, Léon. (1839-1889) HIST. `laprune.wav', `play"]

Filòsof francès. Va néixer a París, va estudiar en l´Ecole Normale Supérieure, de la que va ser professor des de 1875 després de donar classes en diversos instituts de batxillerat per diverses ciutats franceses. El 1880 es va doctorar amb una tesi sobre l'ètica d'Aristòtil, encara que ja abans havia publicat La filosofia de Malebranche en dos volums (1870). Sent professor de l'Ecole Normale Supérieure va tenir com a deixeble a Blondel, sobre qui va exercir una notable influència.

Es va vincular al corrent espiritualista catòlic a la qual va renovar donant-li l'orientació que seria coneguda com filosofia de l'acció que es caracteritza per donar una especial rellevància a la consideració de la consciència com a voluntat, activitat o acció. El seu pensament es desenvolupa especialment en El preu de la vida (1894) i en De la certesa moral (1880). En les esmentades obres va estudiar la racionalitat i la certesa, i va defensar que, encara que la raó és única, més important que la raó teòrica és la raó pràctica, i no sols perquè és des de la moral que ha d'entendre's el sentit de les nostres accions i la direcció dels nostres coneixements sinó perquè, a més a més, les veritats superiors (la llei moral, l'existència de Déu, la llibertat i l'existència de la vida futura), són les que ofereixen les bases de l'assentiment moral, però també el model de tot assentiment i de tota certesa. Això és així perquè ha de distingir-se entre una certesa real, orientada cap a les coses, i una certesa abstracta, dirigida a les nocions. La primera és la pròpia de la voluntat i de la consciència; la segona és la pròpia de la ciència. Però la certesa abstracta només es dóna en les matemàtiques, en tots els altres camps la certesa apareix lligada a la voluntat, que és la que determina les condicions de l'assentiment (el que li acosta a posicions pragmàtiques i a un cert convencionalisme en la concepció de les teories científiques). Així, a diferència de la ciència, que només pot proporcionar un coneixement limitat i abstracte, l'estudi de la consciència com a voluntat orientada a l'acció dóna una certesa pràctica, i el camí per accedir al criteri de certesa moral (que concep diferent del mer sentimentalisme, però distint de l'intel·lectualisme), s'obté a partir de la pràctica d'un mètode introspectiu que ell denomina «mètode d'immanència».

Per a Ollé-Laprune, defensor del catolicisme i pròxim al moviment del modernisme, la filosofia és essencialment pràctica, amb la qual cosa entronca amb un determinat corrent derivat de Kant que anteposa la raó pràctica a la raó pura. El pensament d'aquest autor, en posar en dubte la racionalitat de la filosofia, es vincula a posicions no exemptes de dogmatisme i de conservadorisme religiós.

 
Enllaços externs:
www.olle-laprune.net/
 
 
 
Obres
 
 
 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.