Sinequisme

Terme utilitzat per Ch. S. Peirce per a designar el principi de continuïtat que actua en tots els àmbits de la realitat. Segons la concepció metafísica d'aquest autor, aquest principi té tant un abast epistemològic com ontològic. Epistemològicament el sinequisme (o principi de continuïtat) permet entendre la possibilitat de la mediació, i es relaciona amb la categoria fenomenològica de la «terceritad», que possibilita la relació intervinguda d'alguna cosa primer amb alguna cosa segona que no podria donar-se si no existís continuïtat entre els elements relacionats. Aquesta categoria permet la intel·ligibilitat del real, ja que entenem la realitat a través de signes que intervenen entre l'objecte significat i el subjecte. Aquest esquema de mediació del signe és el model de totes les altres formes de mediació existents, en particular, les representades per les lleis de la naturalesa. Ontològicament, doncs, es dóna un principi de continuïtat en l'existent. I les lleis de la ciència, més que esquemes que permeten comprendre la repetició dels fenòmens, són esquemes del desenvolupament continu.