Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

La Rochefoucauld François, duc de (1613-1680) HIST. `rochefoc.wav', `play"]

Moralista francès. Fill d'una família noble, va entrar en l'exèrcit als quinze anys. Posteriorment va participar en el moviment de la Fronda i en diverses conspiracions contra Richelieu. El 1648 va prendre partit en favor dels prínceps de Condé i Conte, i el 1652, abandonat pels seus amics, i ferit en una batalla, va prendre el camí de l'exili, encara que va tornar novament a França. Des de la seva tornada va viure una vida retirada de la vida política activa, però va ser assidu participant en les reunions dels salons de Mme. de La Fayette, Mme. de Sévigné i de Mme. de Sabre. Els seus últims anys van estar marcats per la malaltia.

La Rochefoucauld pertany a una brillant sèrie de moralistes o psicòleg-moralistes que descriuen els caràcters, vicis i virtuts d'una època, com ho van ser Montaigne, La Bruyére, Vauvenargues o Gracián. En l'època contemporánea Camus, en La Chute, reactualitza a La Rochefoucault.

La seva obra principal és Reflexions o sentències i màximes morals (1655), obra inspirada en les seves tertúlies a casa de Mme. de Sabre, i en la que ofereix una visió un tant de pessimista de l'home molt influïda pel jansenisme. Però allò essencial d'aquestes màximes és la constatació que molts cops les virtuts són només vicis disfressats. Així, afirmava que «els vicis entren en la composició de les virtuts com els verins entren en la composició dels remeis i medicaments. La prudència, concepte que en ell apareix molt menys afavorit que en la tradició racionalista, els reuneix i tempera i se serveix d'ells útilment contra els mals de la vida» (Reflexions o sentències, CLXXXII), encara que aquesta prudència, «per tenir a veure amb una matèria tan canviant i desconeguda com és l'home, no pot executar cap projecte amb seguretat» (op. cit. LXV i LXVI). Va adoptar una moral d'inspiració més o menys estoica amb influències jansenistes. Nietzsche, en Humà, massa humà (veure text), el valora positivament per haver desemmascarat les virtuts com a vicis disfressats i haver considerat que aquests són ingredients d'aquelles, així com per la seva descripció del «art de viure» o moral mundana. Hi ha una edició de les seves obres completes a l'editorial Gallimard, París 1964.

Enllaç extern:

http://es.wikipedia.org/wiki/La_Rochefoucauld

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.