Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Dewey, John (1859-1952) HIST. `dewey.wav', `play"]
{ewl MVBMP2, ViewerBmp2, !dewey1.bmp} Filòsof, psicòleg i pedagog americà que a través de les seves nombroses obres, en les que desenvolupa la seva particular versió del pragmatisme, coneguda com intrumentalisme, ha exercit una gran influència. Bertrand Russell ho considerava com el filòsof americà més important del segle XX. Va néixer en Berlington, Vermont (Nova Anglaterra). Va ser professor a les universitats de Michigan, Chicago i a l'Universitat de Columbia (Nova York). A partir de la Universitat de Chicago, va organitzar i va dirigir una escola experimental, en la que va dur a terme el seu nou programa pedagògic.

Com molts pensadors americans, inicialment va estar influenciat pel neohegelianismo, però aviat va desenvolupar el seu pensament en contra de l'academicisme i de la filosofia tradicional, a la que acusava de centrar-se en una contemplació estàtica de la realitat. Per a ell, la tradició metafísica

manifesta la seva incapacitat d'assumir l'existència de la irracionalitat i el desordre -que queden relegats a meres aparences- i intenta garantir un únic ordre estable i fix, una estabilitat i perfecció del ser, que revela el seu caràcter de filosofia del temor que substitueix l'enfrontament real als problemes per programes consoladors. Pensava que fins i tot les filosofies evolucionistes del esdevenir, com les de Spencer o Bergson, per exemple, de les que se sent més pròxim, continuaven situant quelcom com immutable, encara que aquest quelcom fos l'esdevenir mateix. Per això, és necessari acabar amb els ideals de consolació d'aquestes filosofies, i radicalitzar la concepció d'una realitat constantment canviant i que es presenta sota diverses facetes distintes, irreductibles a un únic sistema, i en la que està exclosa qualsevol pretensió de veritats o valors absoluts.

Aquesta posició és la que, sota les influències de Ch. S. Peirce i W. James, li fa aproximar-se al pragmatisme. Però Dewey no és un mer seguidor d'aquest corrent. Si bé és veritat que es troba en la línia del empirisme, del naturalisme i del pragmatisme, ell es defineix més aviat com instrumentalista. Respecte de l'empirisme, en el sentit clàssic, Dewey amplia la noció de experiència. Aquesta no es redueix mers estats de consciència, sinó que l'experiència és, fonamentalment, història, i inclou tots els aspectes de la vida. L'experiència no és un fet puntual de consciència, sinó un procés que, partint d'una situació no habitual, o d'un problema, inicia una acomodació de l'ambient i a l'ambient en què participa el fluix d'esdeveniments vitals i culturals, enmig dels quals el subjecte mateix és també un esdeveniment. La realitat és un fluir dins el qual la intel·ligència de l'home intenta trobar una reposada, resposta que, al seu torn, forma part del fluir total a què orienta cap a un desenvolupament ple. Per aquesta raó, també concep el coneixement com una forma de adaptación a l'ambient, i la filosofia com un mode de comportament humà unida directament al context que la fa sorgir i cap a la qual ha de dirigir les seves reflexions. El pensament és una forma d'activitat d'un organisme biològic humà, que s'exercita quan es trenquen les seves pautes habituals d'acció. Per això, la reflexió només sorgeix per enfrontar-se a problemas, i no té sentit preguntar-se per la noció de veritat entesa en el seu sentit clàssic: una idea és vertadera si funciona, és a dir, si demostra ser un instrument útil per a la vida. D'aquesta manera, per a l'intrumentalisme de Dewey, les idees i les teories no són més que instruments d'investigació, sobre els quals no té sentit preguntar per la seva veritat o falsedat.

Dewey substitueix, perquè, el problema de la veritat pel problema del valor, i critica a Russell (a què, no obstant això, va defensar el 1941 quan aquest autor va ser apartat de l'ensenyament pels seus escrits sobre ètica sexual) per defensar el criteri de veritat com a correspondència. Des d'on es pot observar la relació de correspondència? Per a Dewey, si la veritat s'entén d'aquesta manera és inintel·ligible i, per això, en comptes de preguntar-se què és la veritat, es planteja els criteris de valor d'una idea o una teoria entesa com un simple instrument. (En conjunt, tota l'obra de Dewey ha exercit una gran influència sobre el pensament de Richard Rorty i, especialment, la crítica a la veritat com a correspondència).

Aplicant aquesta concepció instrumentalista a la ètica i a la societat, Dewey critica la pretensió de valors absoluts i defensa una posició relativista. La noció del que és naturalisme, i en quant de fustigador de tota metafísica i de tota filosofia de la consolació o del temor, va arremetre contra la religió, a la que considera dogmàtica i creadora d'esterilitat i foscor intel·lectual. Per a ell, el «esperit és el que fa el cos», tesi que està en la base del funcionalisme psicològic que també va iniciar Dewey, i que manté estrets punts de contacte amb el conductisme.


{ewl MVBMP2, ViewerBmp2, 7',`bibliodewey"] !book3.bmp} Obres

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.