Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

lluita per l'existència GEN.

Expressió especialment coneguda a partir de la teoria evolutiva de Darwin, que designa la lluita que es produeix en les espècies vives -entre elles mateixes, entre distintes espècies o entre les espècies i el medi-, i que determina la selecció natural. Aquests dos conceptes -selecció natural i lluita per l'existència-, són interdependents en la teoria de la evoluciˇ de Darwin, de forma que la selecciˇ natural, que és el concepte clau en el darwinisme, depèn de la lluita per l'existència que, d'aquesta manera, es converteix en el motor de l'evolució. Darwin havia constatat, influenciat per Malthus, que el creixement dels éssers vius és exponencial, de forma que si res l'hi impedís, cada espècie podria omplir el planeta per si mateixa. Ara bé, això no és així, sinó que es pot constatar que les poblacions es mantenen estables dins certs marges. Ja que els recursos naturals que permeten la supervivència són limitats, això implica una dura lluita per l'existència entre els individus d'una mateixa població que, a més a més, han de fer front a enemics externs, la qual cosa provoca que només sobrevisqui una part dels descendents de cada generació, que són els més aptes per enfrontar-se a les circumstàncies que els envolten. La interpretació ideol˛gica i social d'aquesta categoria d'anàlisi biològica va donar lloc al darwinisme social, per al que la feroç competència econòmica en la societat és l'equivalent a la lluita per l'existència biològica. Aquesta concepció va ser especialment criticada per Kropotkin en la seva obra El suport mutu.

Des d'una altra perspectiva, Hegel, en el context de l'anàlisi de la formació de la autoconsciŔncia realitzat en la Fenomenologia de l'esperit, assenyala el trànsit entre la mera lluita natural per l'existència biològica cap a la lluita espiritual pel reconeixement. Igual que el desig destructor de l'animal és negat, reprimit i sublimat en el treball humà, de la mateixa manera, el desig vital que es projecta cap a l'altre, com cap a un objecte, es nega i s'humanitza, transformant-se en desig de ser reconegut per l'altre i, en aquest acte de reconeixement, l'home deixa d'estar aïllat. Aquest reconeixement és el que supera el mer estat de natura. Mentre l'ésser natural existeix solitàriament, l'ésser espiritual es realitza amb l'altre (veure cita).
 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.