Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

David Hume: idees i impressions

Totes les idees, especialment les abstractes, són naturalment febles i fosques. La ment no té sinó un domini escàs sobre elles; tendeixen fàcilment a confondre’s amb altres idees semblants; i quan hem emprat molts cops un terme qualsevol, encara que sense donar-li un significat precís, tendim a imaginar que té una idea determinada annexa. En canvi, totes les impressions, és a dir, tota sensació -ben externa bé interna-, és forta i vivaç: els límits entre elles es determinen amb major precisió, i tampoc és fàcil caure en error o equivocació respecte a elles. Per tant, si alberguem la sospita que un terme filosòfic s’empra sense significat o idea de cap mena [com ocorre amb massa freqüència], no tenim més que preguntar-nos de quina impressió es deriva aquesta suposada idea, i si és impossible assignar-li una; això serviria per confirmar la nostra sospita.

__________________________________________________

Investigació sobre el coneixement humà, Secció 2 (Alianza, Madrid 1994, 8a ed., p. 37).

 


Versió en castellà

David Hume: ideas e impresiones

Todas las ideas, especialmente las abstractas, son naturalmente débiles y oscuras. La mente no tiene sino un dominio escaso sobre ellas; tienden fácilmente a confundirse con otras ideas semejantes; y cuando hemos empleado muchas veces un término cualquiera, aunque sin darle un significado preciso, tendemos a imaginar que tiene una idea determinada anexa. En cambio, todas las impresiones, es decir, toda sensación -bien externa bien interna-, es fuerte y vivaz: los límites entre ellas se determinan con mayor precisión, y tampoco es fácil caer en error o equivocación con respecto a ellas. Por tanto, si albergamos la sospecha de que un término filosófico se emplea sin significado o idea alguna [como ocurre con demasiada frecuencia, no tenemos más que preguntarnos de qué impresión se deriva esta supuesta idea, y si es imposible asignarle una; esto serviría para confirmar nuestra sospecha.

__________________________________________________
Investigación sobre el conocimiento humano, Sección 2 (Alianza, Madrid 1994, 8ª ed., p. 37).

 

 


 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.