Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Wollstonecraft, Mary (1759-1797) HIST.

Escriptora feminista anglesa. Nascuda a Spittalfields, un suburbi de Londres, de família benestant, que, no obstant això, no es va preocupar de donar instrucció a les filles. De formació autodidacta, va llegir a Locke i Rousseau, la influència del qual va reflectir en la seva primera obra Pensaments sobre l'educació de les filles (1787). El 1780 va dirigir una escola junt amb les seves germanes i posteriorment va marxar a Irlanda on va treballar com a institutriu. La seva experiència docent la va convèncer que les dones, ja abans de ser educades havien estat esclavitzades per una societat dominada pels homes. Per això en la seva esmentada obra Pensaments sobre l'educació de les filles va estendre els ideals de la Il·lustració a l'educació de les dones, ja que per natura no posseeixen menys capacitats intel·lectuals que els homes. El 1788 va escriure la seva primera novel·la, La novel·la de María, que va ser ben rebuda per la crítica i el públic. Després de publicar, el 1790, Vindicació dels drets dels homes, sintonitzant amb els ideals de la Revolució Francesa, va publicar el 1792 la seva obra més important, Vindicació dels drets de la dona, un dels textos fundacionals del feminisme de la «primera onada», que dóna a la seva autora la categoria de ser una de les iniciadores del feminisme, o per o menys un dels seus antecedents. A partir d'aquest moment es va establir a Londres treballant com a professora i com a traductora per a l'editor James Johnson. En aquest període londinenc va formar part del cercle d'intel·lectuals radicals integrat pel filòsof Thomas Paine, el pintor i poeta William Blake, l'escriptor Henri Fuseli i el químic Joseph Priestley, entre altres. L'esclat de la Revolució Francesa la va portar a París, on es va enamorar del capità Gilbert Imlay, un escriptor i aventurer americà. Dos anys més tard, el 1794 Mary va donar a llum a la seva filla Fanny i va tornar a Anglaterra junt amb Imlay, però poc després el seu amant i company la va abandonar, la qual cosa li va causar una forta depressió que la va conduir a un seriós intent de suïcidi. A la seva tornada a Londres Mary va tornar a treballar per a Johnson i va reprendre el contacte amb els cercles d'intel·lectuals radicals anglesos. En l'esmentat grup va conèixer al filòsof William Godwin, amb qui acabaria casant-se el 1797. Aquest mateix any va tenir una segona filla Mary (qui posteriorment es casaria amb Percy Bysshe Shelley i seria una famosa escriptora, coneguda especialment per la seva novel·la sobre el monstre de Frankenstein). Mary Wollstonecraft va morir en el part de la seva segona filla.

L'obra més famosa de Wollstonecraft és Vindicació dels drets de la dona (1792), en la que defensa els ideals de la Il·lustració en contra del conservadorisme exemplificat per Burke. Aquest text, un dels clàssics de la història del feminisme, apel·la a l'igualitarisme entre homes i dones, ja que l'únic fonament de la moral és, segons ella, la raó, idèntica per a ambdós sexes. Contràriament a les convencions socials que imposen un estereotip romàntic a les dones, que han de vetllar per la seva aparença física i ser submises als seus marits, Mary Wollstonecraft predica un ideal de matrimoni basat en l'afinitat intel·lectual i regit pel més escrupolós igualitarisme, que només pot imposar-se a partir d'un sistema educatiu que garanteixi la igualtat d'oportunitats per a ambdós sexes.

Altres obres: Relats originals de la vida real (1791); Vindicació dels drets de l'home (1793); Història i punt de vista moral dels orígens i progrés de la Revolució Francesa (1793). William Godwin va publicar la correspondència de Mary sota el títol de Memòries de l'autora dels drets de la dona (1798).

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.