Alain (Émile-Auguste Chartier)

Filòsof i assagista francès. Émile Auguste Chartier, que més tard va ser conegut pel seu pseudònim Alain, va néixer el 3 mars 1868 a Mortagne-au-Perche. Va estudiar a Alençon i a Vanves, prop de París, on va rebre la forta influència del seu professor Jules Lagneau (1851-1894). Va prosseguir la seva carrera com a professor d'ensenyament secundari en diversos instituts de províncies i va escriure regularment en la revista radical «la Dépêche de Rouen». Va participar com a soldat d'artilleria en la Primera Guerra Mundial, la qual cosa va acréixer el seu pacifisme i antimilitarisme. Va obtenir una plaça de professor de filosofia en el liceu Henri IV de París, on va exercir fins a la seva jubilació. Va morir el 2 de juny de 1951 a Vésinet.

Seguint les directrius del seu antic mestre Lagneau, per a qui la filosofia és l'exercici mateix de la llibertat, Alain inculcava als seus alumnes que l'important no és el que s'ha de pensar, sinó el com s'ha de pensar. Al costat d'això va mantenir sempre una posició radical de defensa de les llibertats dels ciutadans contra tota ingerència dels poders, destacant la necessitat de mantenir lliure l'esperit i allunyar-se de la submissió a qualsevol forma d'autoritat.

El seu magisteri, la seva actitud i els seus nombrosos escrits assagístics que conjuminaven el periodístic amb el més estrictament filosòfic (els famosos Propos, una col·lecció d'uns cinc mil escrits publicats entre 1906 i 1951) van exercir una gran influència en moltes promocions d'estudiants. En 1951 va rebre el Gran Premi Nacional de Literatura.

Un dels seus camps d'interès fonamental va ser l'estètica, a partir de la qual va criticar el pensament idealista i romàntic en destacar la impossibilitat d'eliminar les dades objectives del pensament. Assenyalava que encara que la imaginació i la fantasia són els fonaments de l'activitat artística, aquesta no pot separar-se dels seus aspectes tècnics ni del procés concret de la seva execució. En aquest sentit, la bellesa no existeix en la ment de l'artista, sinó que és una qualitat dels seus productes.

Obres principals: Elements per a una doctrina radical (1925); El ciutadà contra els poders (1926); Les idees i les edats (1927); Disquisicions sobre l'educació (1932); Idees (1932); Els déus (1934); Disquisicions sobre la religió (1938); Les aventures del cor (1945); Cent un raonaments (1908-1920) i Esbossos d'Alain (pòstuma, 1963).