FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

La imaginació és la facultat de representar un objecte en l’intuïció fins i tot quan aquest no es troba present. Ara bé, tenint en compte que tota intuïció nostra és sensible, la imaginació, a causa de la nostra condició subjectiva, sense la qual no podria subministrar als conceptes de l’enteniment la intuïció corresponent, pertany a la sensibilitat. No obstant això, en la mesura que la seva síntesi és una activitat de l’espontaneïtat [...], la imaginació és una facultat que determina a ‘priori’ la sensibilitat; la síntesi de les intuïcions efectuada per aquesta facultat ha de ser una síntesi transcendental de la imaginació d’acord amb les categories. Tal síntesi constitueix una acció de l’enteniment sobre la sensibilitat i la primera aplicació d’aquest (fonament, alhora, de totes les altres) a objectes d’una intuïció possible per a nosaltres. [...] En la mesura que la imaginació és espontaneïtat, també l’anomeno de vegades imaginació productiva, amb la qual cosa la distingeixo de la reproductiva, la síntesi de la qual es troba subjecta exclusivament a lleis empíriques, a saber, les de l’associació, i que, per això, no aporta res a l’explicació de la possibilitat del coneixement a ‘priori'. Consegüentment, la imaginació reproductiva pertany a la psicologia, no a la filosofia transcendental.

__________________________________________________

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.